Un sac de petons, cistell d’emocions.

Un relat de: free sound
M’encanta quan ens mirem. Els ulls parlen. Amb el somriure ens ho diem tot. El llenguatge no verbal expressa més que els mots. Ens enlairem. Ens gaudim.
Les mirades es troben i mantenen converses. Sóc feliç i tu també. Somriu. La vida és sols un riu.
Els ocells han arribat abans de la primavera, el glaç fa dies que s’ha desfet. Poc a poc aniran baixant rierols de tendresa. Ponts de felicitat. Els dits ens han fet trobar una altra vegada, i saps que ahir va ser diferent. Els cossos senten, bullen i ballen, com ara els teus ulls que no callen.
La pell suau, els vespres humits, regalims de la vida. Feliç i eixerida. Cançons de la vida.
De cada carícia, un sac de petons, de cada delícia hi ha mil emocions.
La lluna somriu feliçment bon vent ve. Records de la infància, i jocs de carrer, amor d’elegància i vida amb plaer.
Quan sento la teva veu, m’enlairo. Petit bombó amb més que dolçor. Regals de la vida amb mil i un color. T’abraço i et porto a un lloc millor, on parlo del ritme real del meu cor.
Collim les rialles que vàrem regar, plantem les paraules per un bonic demà. De cada tempesta ballem i riem, que la vida és única, sentim i pensem.
Enlairo els braços i torno a sentir, que de cada cosa, tot ha estat gaudir. Anit ja saltava, amb tu al costat, miralls de la tarda i un quadre pintat.
Viatge insòlit enllà dels estels, paraules que volen sonant cascabells.
Records, pentagrames, arpegis de mans, cossos que ara es fonen en flonjos divans.


Febrer 2012 (Pels mils cels estrellats i pels bonics dies assolellats!!!)

Comentaris

  • El repte del temps: Viure.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-02-2012

    Com sempre uns relats plens de vida, de goig, de gaudi, de temps curull de sentiments i màgia.
    El temps es viu...i ens repta. Ens repta a viure, a aprofitar l’instant infinitèsim que és la nostra vida, comparada amb la immensitat del propi temps. El meu poema diu el mateix que el teu relat, però d’una altre forma.
    Afortunadament, sembla que tots dos el sabem aprofitar.

  • cada relat-poema teu...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-02-2012 | Valoració: 10

    és , com tu dius, " Petit bombó amb més que dolçor"

    :- )), joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: