Un racó per l'esperança Capítol XXIII: TRAÏDOR

CAPÍTOL XXIII: TRAÏDOR

Semblava que la gent d'aquella ciutat no dormís mai. Eren les deu del matí i estava tot col·lapsat, vam tardar vint-i-cinc minuts per passar el maleït pont de ferro, no va ser el mateix que la nit anterior però deu ni do. En Budget em va dir que hi havien dos altres ponts per poder passar el riu, un més amunt i l'altre més avall del pont Howrah, però que la gent passava per aquest perquè així no tenien que fer un volta més llarga. Gran ximpleria! Em va dir, ja que tot i la volta, passant pels altres s'anava més ràpid.
Al pocs minuts de esquivar de tot i de xiular a tothom perquè s'apartés, vam arribar a davant del edifici del Leeds.
El xofer em va obrir la porta i en Budget em va dir que com que no tenia que fer-hi res amb el Leeds m'esperava a dins del cotxe fins que tornés. Em va estranyar una mica però tampoc volia que estigués sempre al meu darrera fent-me de mainadera.
Van sortir com l'altre vegada els dos guardes de seguretat, em van portar fins a la recepcionista, que al veure'm, ràpidament em va dir que el Sr. Leeds m'esperava.
Un guàrdia em va acompanyar i vam pujar per l'ascensor, el ascensorista, el guàrdia i jo amb la meva bossa de mà, que no vaig deixar a la limusina per no donar males intencions al Budget. Encara que ell no em va dir en cap moment que la deixés al cotxe.
En Leeds ja m'esperava com l'altre dia tot somrient. Em va donar la mà i em va semblar estrany que no demanés pel Budget, però no li vaig donar més importància. Em va dir que es pensava que vindria una mica més tard, però que ja tenia la meva documentació i vam passar al seu estudi. Un altre cosa que em va resultar rara va ser que al passar al estudi no es tanqués la paret com havia passat el dia abans. Però estava més interessat amb els meus documents que en aquests petits detalls. Hauria tingut que fer cas al meu pressentiment de que alguna cosa no anava bé.
Vam seure al despatx i del calaix va treure un dossier gruixut. El va obrir i d'ell va treure un passaport, un certificat de naixement, un carnet d'identitat anglès i un carnet de conduir britànic.
Bé Joan, el teu nom ha canviat ara et diràs John i el teu cognom es Worcester, John Worcester, que et sembla?
M'agrada, fins hi tot sembla de la noblesa, li vaig contestar mentre em mirava el passaport que m'havia donat.
Si t'hi fixés, hi han els visats corresponents dels teus viatges periòdics a la Índia. També ho he acompanyat amb un certificat de naixement. No es necessari però sempre està bé tenir-lo a mà. A demés hi aquí està perquè sóc el millor, he entrat a la base de dades anglesa i ara ja existeixes de veritat. Dades de naixement, pares, estudis, feines, adreces, en fi, he fet una obra d'art. Les teves dades i la teva foto està fins hi tot al registre de Scotland Yard.
Estava admirant la professionalitat i la perfecció dels documents, no eren nous, semblava realment que aquells documents haguessin fets aquells viatges i que el tal John Worcester hagués existit de veritat.
No serà una documentació d'una persona morta, veritat?
Joan, o més ben dit John, soc un magnífic falsificador no un "desenterramorts".
Anava a fer-li una altre pregunta quan vaig sentir a la meva esquena una veu que deia…
No es un desenterramorts, però jo serè un enterramorts per tu.
Aquella veu la coneixia. Em vaig girar de pressa i a l'entrada del estudi vaig poder contemplar al governador de Port Blair, acompanyat dels seus goril·les.
Ho sento, no podia fer res més, m'hauria denunciat i amb el poder estaria perdut, em va dir en Leeds tot reculant cap a la porta del estudi per posar-se darrera dels goril·les del governador.
He tardat bastant a trobar-te Joan. Em pensava que no picaries tan alt i aniries a un falsificador de poca volada, però que m'he trobat? Que el senyor a anat a buscar al millor, que per cert m'ha explicat l'assumpte del robi, que sinó et sap greu m'hauries de donar. Ja saps per despeses de l'enterrament.
Jo li vaig contestar que no el tenia, que l'havia deixat a casa d'un amic, perquè ja em pensava que algú em pararia una trampa.
Mentre parlava vaig posar-me la documentació a les butxaques de l'americana, necessitava aquesta documentació si podia desfer-me d'aquella gent, cosa que dubtava.
El color vermell va començar a pujar a la cara del governador i va fer que els seus goril·les m'agafessin i desprès de donar-me unes dolces carícies, em van escorcollar. Per sort no em van treure la documentació, tan sols buscaven el robi. Tot el que hi havia a la bossa va quedar al terra, tan sols van donar al seu amo els quatre diners que van trobar.
M'has de portar a casa del teu amic!
Sabia que acabaria portant-li, però soc així de masoquista i…
No t'ho diré mai, ho has entès! També em mataràs igual.
La mort pot venir de moltes maneres, amic Joan, i has de creure que el meu benvolgut Jetty sap més de cent formes diferents de que sigui a poc a poc.
No em fas por!
El Governador va fer un gest i mentre dos goril·les m'aguantaven, en Jetty em va estomacar de tal manera que vaig quedar sense sentit.
Deuria ser per poca estona, ja que un moment desprès tornava a ser a aquest món al posar-me una mica d'amoníac sota el nas.
Veig amic meu que ets dur, però ser dur no et portarà en lloc, al final aconseguirem saber el que volem, tu asseguro.
La tanda de cops va ser més suau, però més ben dirigits. En Jetty sabia el que es feia i sabia a on podia fer més mal. Sort en vaig tenir dels meus coneixements d'autocontrol que vaig aprendre al Tibet, sinó hauria caigut abans.
Desprès d'uns vint minuts d'intens càstig, vaig claudicar pensant que en Budget em veuria sortir del edifici i m'ajudaria.
Us acompanyaré fins a on està el robi, però no us ho diré ara, sinó que us donaré les pistes quan estiguem en el cotxe.
Si el que penses es en escapar-te no ho aconseguiràs. Tot agafant-me la cara i acostant-se tan a prop que vaig sentir el seu fastigós alè.
Em van rentar la cara, em van arreglar una mica i vam baixar al carrer. Em portaven entre dos dels goril·les, a davant nostra hi anava el Governador i Leeds. Al darrera tancant la comitiva estava en Jetty.
Quan ens vam anar acostant a la porta vaig veure amb horror que la limusina que ens havia portat fins allí, no hi era. En Budget m'havia traït també. Es pensava que encara portava el robi a sobre i m'havia portat enganyat fins a veure al Leeds. Tot lligava, per això no havia volgut pujar amb mi, la trampa ja estava preparada, ja no el necessitaven per res més.
Quan vam sortir al carrer el Leeds es quedava a la porta però el governador li va dir que ens tenia que acompanyar i quan vam pujar al cotxe oficial del Governador, vaig pensar que tot estava perdut. Què faria ara per sortir-me'n? Estava sol i no tenia escapatòria. Ara estava a dins del cotxe del governador a un pas de la mort i tenia un goril·la a cada banda, davant meu el governador i en Leeds ocupant tot el ampli seient. En la cabina del conductor hi anaven el xofer i al seu costat en Jetty.
Bé Joan a on hem de anar? No tenim tot el dia.
Hem d'anar a travessar el Pont Howrah, desprès ja us diré més.
No vull cap mena de truc, o patiràs molt, ho comprens? Em va dir el Governador mentre m'agafava de la corbata.
Ho he entès perfectament.
Havia dit el pont perquè tenia l'esperança que estigués col·lapsat i al menys guanyaria una mica de temps per pensar en alguna cosa.
Encara que l'avinguda estava farcida de tota mena de vehicles i animals, el cotxe del governador va posar la sirena i es va passar l'embús. Ara ja ens dirigíem tranquil·lament i sense sirena pel carrer que al seu final hi havia el pont.
A mida que ens hi acostàvem vaig veure que estava col·lapsat. El xofer li va comentar al governador, ja que estava d'esquena. Ell li va dir si hi havia una altre manera de travessar el riu? Com jo ja sabia perquè m'ho havia dit el maleït Budget, hi havien dos ponts més, un més avall i un altre més amunt del Howrah.
El governador li va dir que anés pel recorregut més curt i així ho va intentar, però el que va passar es que hi havia un camió travessat i tot de gent discutint. Al veure això va fer sonar la sirena, va recular per anar per l'altre recorregut i així vam entrar en un carrer paral·lel al riu, amb cases a banda i banda.
Estava preocupat de veritat, no ens havíem aturar i el temps corria contra meu. Estàvem a prop de la casa d'en Seoni i si li lliurava el robi, tota aquella gent i per suposat jo mateix, moriríem.
Pensava en tot això quan de sobte vaig veure que d'un carrer perpendicular al nostre sortia un camió a tota pastilla en direcció a on érem. No vam tenir temps de dir res, l'envestida va ser tan bestial, que el cotxe del governador, amb nosaltres dins, va sortir volant uns deu metres, ficant-se a un altre carrer perpendicular al que anàvem. Vam donar voltes i més voltes i vaig veure com el governador i en Leeds donaven cops contra el sostre una i un altre vegada. Jo vaig tenir la sort que al estar entre els dos goril·les, em van fer de coixins de seguretat i van ser ells els que van colpejar els costats, fins que es va obrir la porta i un d'ells va sortir disparat fora, al temps que el cotxe el xafava al donar l'ultima volta.
Tot m'havia semblat a cambra lenta, el xoc, les voltes de campana, els de dins del cotxe, que com ninots colpejaven a una banda i l'altre, i jo entre els cossos dels dos goril·les rebent tan sols alguns cops.
Ara estava tot quiet, però no va ser per gaire estona. Vaig sentir a algú que s'acostava, em va tirar dels braços i una vegada vaig estar fora, vaig veure de reüll que disparava al interior del cotxe. Primer als de darrera i després obrint la porta del conductor va disparar altre cop dues vegades. No em podia aixecar i em temia que desprès d'allò, aquell home que veia amb dificultat, ja que tenia la vista emboirada, faria el mateix amb mi. Es va girar i em va semblar veure que anava tapat amb una passamuntanyes. Es va acostar i em va aixecar dipositant-me a sobre les seves
espatlles com si fos un sac de patates.
Al passar pel costat del cotxe va tirar una ampolla amb una metxa encesa, que deuria portar benzina, a dins del cotxe, que va començar a cremar immediatament. Va ser l'última cosa que vaig veure abans de perdre el coneixement.
Quan vaig recobrar-lo estava a l'habitació de casa del Seoni, i al meu costat estava en Budget…
Tu, traïdor que fas al meu costat, ja deus tenir el que volies, que esperes per matar-me? Li vaig cridar intentant incorporar-me.
Tranquil Joan, no t'esveris i deixem que t'expliqui tot el que ha passat. Em va dir tot agafant-me per les espatlles i tornant-me a fer estirar sobre el jaç.
Vas deixar-me sol i vas marxar, tu ja sabies que el governador estaria allí, no em diguis que no es veritat. (Estava molt emprenyat)
Si et tranquil·litzes t'ho explico, sinó me'n vaig i algú algun dia et dirà que ha passat.
Vaig respirar a fons i vaig pensar que si encara estava viu, algú m'hauria d'explicar perquè.
Al veure'm més tranquil en Budget va començar el relat de les últimes hores…
Primer et tinc de dir, que ahir a la nit et vaig veure quan agafaves les teves coses i sorties de la habitació, encara que vaig fer-me l'adormit. Ja em vaig pensar que tramaves alguna cosa amb el robi i els diners, era lògic, estaves sol amb gent que no coneixies prou i comprenc que estiguessis neguitós.
Al dia següent, li vaig demanar a la Mandla si l'hi havies donat alguna cosa, i com que em coneix des de fa molt temps i sap com sóc, em va dir el que havies fet.
Vaig estar tranquil de que l'hi haguessis donat, doncs tot estava més segur a casa d'en Seoni, que no pas portant-ho a sobre.
Quan et vaig dir que pugessis sol a veure al Leeds, mai vaig pensar que et traís. Fa molts anys que el conec i sempre ha sigut legal. Encara crec que la pressió del governador deuria ser molt forta perquè ho fes.
Ara em preguntaràs com sé que el governador va ser el culpable de tot. Doncs estava en la limunisa davant esperant-te quan vaig veure que parava davant nostre el cotxe oficial del governador. Sense pensar-m'ho gaire vaig dir al xofer que es posés en marxa, vaig endevinar ràpidament el que passava i tenia que fer alguna cosa per salvar-te.
Com que sabia que no portaves els diners ni el robi a sobre, vaig pensar que els hi faries gruar una bona estona, però també sabia que al final hauries de claudicar.
Vaig trucar al Seoni i ell i alguns dels seus homes em van ajudar a preparar l'emboscada. Tenia tan sols un temor i era que no passessis pel pont, per això tenia uns espies apostats a l'avinguda perquè m'informessin de a on anàveu. Per sort no vaig tenir que fer gaires canvis. El pont estava col·lapsat, també sabia que t'havia explicat que tan sols n'hi havien dos més a prop, si bloquejava un tindrien que anar per l'altre. Vam esperar fins l'últim moment per travessar el camió i al anar per l'altre cantó tot estava decidit.
Com que m'havien dit que anaves en mig dels dos bèsties, em va donar l'idea de l'envestida, ja que en un primer moment tan sols volia posar el camió al mig perquè no poguessin passar. Encara que allò era perillós, donat que t'haurien fet servir d'esquer. La resta ja te la pot imaginar.
I qui era l'home que em va rescatar i va rematar a tots els del cotxe?
Era jo, encara que al carrer n'hi havien cinc més, per si algun esbirro del governador tragués el cap abans que jo arribés.
Era necessari que els matessis a tots?
Realment ha sigut necessari i si ho penses una mica veuràs que tinc raó.
Tots els del cotxe et coneixien, el governador no hauria deixat de perseguir-te, i en Leeds i els altres no podien quedar amb vida si matava al governador. Tot ha acabat.
Em feia mal tot però com vaig pogué, em vaig aixecar i el vaig abraçar, tot dient-li…
M'has salvat la vida, perdona'm pel que t'he dit.
Ja està oblidat Joan.

(Continuarà)