Cercador
Un pobre regal
Un relat de: CapdelinÉs una nit freda.
Jo camino, ple de parracs, orientat
per uns plors d´infant que vénen
de la llunyania.
Arribo al Portal...
Collons!, quina gentada!
- perdoneu-me, el vocabulari -
Uns pastors li regalen una ovella,
peluda i més gran que ell;
plora l´infant.
Seran cabrons! quin mal gust!
- excuseu-me aquesta vulgaritat -
Una pastora li dona mel i metó
i l´infant segueix plorant.
Òstia!, però què feu, si encara està mamant!
- disculpeu l´expressió -
Hi ha tres "pijos" que li regalen or, incens i mirra
i l´infant segueix bramant.
Rics de merda! què cony és tot això?
- oblideu ma villania -
Jo... pobre... poruc
- la lluna se´n riu de mi -
obrint pas entre la gent,
m´apropo, m´agenollo i li ofereixo un regal.
L´infant em mira sosprès, l´agafa,
treu el merdós embolcall
- esborreu ma grolleria -
i veu que és una capsa...
l ´obre, i... no hi havia RES!
El nen...
- com brillen els seus ulls! -
em torna a mirar, somriu i esclata a riure
i ressonen les seves rialles per tot l´univers...
Torno...
i jec, una nit més, al lloc de sempre,
en un racó de la Caixa d´Estalvis,
cobert de cartrons...
La lluna ja no riu,
però jo sí que sento encara les rialles de l´Infant.
En el cel, un estel brilla més del que és costum.
M´estic adormint.
Aquesta nit... no la trobo tan freda!
Comentaris
-
El regal d'una realitat[Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004
Ironies al principi, crítica social al final (que m'ha agafat en certa manera per sorpresa). Definitivament, Capdelín, el teu fort és la crítica directa i dient les coses pel seu nom. El món necessita gent com tu. Intentaré esforçar-me més jo també
Salut i bona entrada d'any
Vicenç
PD: m'ha agradat la petita pinzellada d'humor agredolç de la teva poètica biografia!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )