Un Nadal sense tu

El Nadal contat pel xiqui

Hola estimat relataires, em presentaré ja que de segur que no em coneixeu. Em dic Xiqui. Supós que el meu nom no vós diu res. M'explicaré soc un dels cans del Josep i de la família com és clar. Jo sóc el més jove. Tinc un compi més vellet que jo que es diu Truc i ja té dotze anyets. Ja va coixet i pel que he sentit a dir té una malaltia que li emportà un moscard. Jo tinc que estar per ell i cada poc li faig una neteja dels ullets i de les seves orelles, ja que arrel de la malaltia se li embruten molt. Be, En Josep i la seva dona també li fan. Però me n'he donat que la meva saliva funciona molt bé.
En Josep en xerra molt sovint. Inclusiu a vegades canta i quan li pega m'ha recitat algun que altre poema. La veritat és que no se li dóna malament. Jo me'l mir i sé que ell sap que l'entenc, malgrat no comprengui el significat dels sons que ell fa.
Jo solc estar amb el Josep a les tardes en el seu estudi. Ell obri un aparell, que em sembla li diu Ooordiiinador i com posa una estufeta elèctrica, jo m'hi pos devora el seus peus aprofitant la calentoreta, sobre una estora. A vegades no el deix lloc , perquè ell posi els peus i també s'encalenteixi. Jejejeje.
Ara mateix estem a una altra casa i a un altre poble. Jo dec reconèixer que he estat una mica esbojarrat. Però no en tenia la culpa. Si no vós avorreix vós contaré la meva història. Un dia el fill del Josep, Ricard juntament amb la seva atlota l'Ana, varen tenir una idea. Anar a la canera i regalar-li un canet a l'amiga de la seva atlota pel seu aniversari. I així ho varen fer. Jo era el canet que triaren i tenien que regalar-li. Però Ahhh, coses de la vida. No ho havien consultat a la mare de l'amiga. I aquella senyora, va dir que res de cans. Llavors el Ricard, va telefonar al seu pare En Josep i li va demanar a veure que tenien que fer. Que ell no el tornaria a la canera (se referia a mi). El Josep ho consulta amb la seva dona. I varen decidir adoptar-me. Tinc que reconèixer que al principi era un autèntic desastre. Quan ells se n'anaven i em quedava sol a casa, del primer poble on vaig viure, malgrat estar amb el Truc, m'entrava una angoixa i una tristesa, i em desesperava. Llavors arramblava amb el que fos i ho mossegava. Una vegada vaig treure tot el farciment d'una butaca de la sala. Bé aquesta justa va ser una de tantes. Tenia molta de por que en tornessin a deixar per sempre, com feren quan em varen abandonar.
Tinc que reconèixer que el Josep, La Rafi i el Ricard, tingueren molt de paciència amb mi. Inclusiu em dugueren al metge dels cans i de molts altres animals, i me donaven unes pastilles, perquè aquests atacs d'ansietat no em peguessin i així estàs més tranquil. Ara ja no em peguen, també m'he tornat una mica gran, malgrat segueix essent un pel esbojarrat. Diuen que els animals es pareixen als seus amos o al revés. Be, és igual. En Josep també ho és una mica d'esbojarrat, i la seva família també, malgrat son bones persones.
Be, i ara vós demanareu, per què vós escric?. Doncs bona pregunta, ja que jo tampoc ho sé del tot cert. Únicament sé que a la pagina de rc hi havia un concurs de relats, sobre el Nadal. I jo serà el 2 Nadal que estic a cal Josep , la Rafi, i el Josep.
Del primer Nadal, únicament record que un dia al vespre, a casa va tocar un senyor amb un barret vermell i una barba blanca. Tenia molt de panxa i anava vestit dels mateixos colors, malgrat predominés el vermell sobre el blanc. A cal Josep, no esperaven a ningú. Aquell senyor, que vaig sentir li deien "Pare Noël" , de dins d'un sac, va treure regals per a tothom. És veu que una amiga del Josep i la Rafi, li havia escrit una carta i ara el "Pare Noël" els s'hi portava a casa seva. Vaig veure que al Josep i a la Rafi li varen estar a punt de caure unes llagrimones, a vegades son uns sensibleros, és broma. S'havien emocionat. Jo com podreu suposar, el vaig rebre lladrant. Va ser una història entranya i màgica.
Ara el Josep està empernat en seureu-me de tant en tant davant el teclat, i l'altre dia em volia ensenyar a escriure el meu nom. Que vós pareix?. Esper que no entri a la pàgina de relats i és trobi aquest relat que vós envio amb el seu nom. Suposo que en fons li faria molta de gràcia. Una bona sorpresa d'agraïment per aquest Nadal que s'acosta.