Cercador
un metre i 70 centímetres
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Nombrar és posar mida a l'infinit.
Dic 3
i ho redueixo a 3
ignorant el seu univers.
Nombro paraula
i la decreixo a mot,
oblidant que en ella habiten
tots els noms, petits genis
i passats màgics.
Dic campana
i la limito a tros de metall,
ignorant que en ella s'amaguen
tots els sons.
Nombro espelma
i l'obligo a morir en tros de cera,
oblidant que gràcies a ella
en la foscor,
neix la meva mà
i al fons una moneda de plata...
o és l'ull d'un gat?
Déu digué home i el reduí a home,
tant sols,
perdent la seva immensitat.
Et nombro a TU, amor
i perdo l'univers, els mots,
la campana, l'espelma
i l'ull del gat.
No m'importa...
Em sento home,
més gran del que Déu es pensa:
estic a un metre i 70 centímetres
sobre el nivell del mar.
Comentaris
-
JEJEJEJ[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 17-06-2005 | Valoració: 10
I és que som una espècie que no contenta amb extinir animals ara volem extingir significats...
Amb una paraula no es pot descriu-re res però... per algún lloc es comença; no?
No paris!!!
Juseph -
eis!!![Ofensiu]silvia_peratallada | 13-06-2005
jajaja, si senyor....jo a 1.69 per sobre del nivell del mar, diguin el que diguin....
El somriure és el millor regal que es pot fer....
mil somriures per tu!!!!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305390 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )