Cercador
Un mar d'ombres
Un relat de: AVERROISAmb els ulls tancats,
escolto el soroll dels estels
i el meu esperit,
amb angoixa i tristor
s'alça per camins i muntanyes
en busca del meu amor.
A on ets amor?
el meu amor.
Des que em vas deixar,
el meu cor no batega,
el sol ja no escalfa,
l'ànima tinc cega
i un mar d'ombres
per un infern de penes,
m'enfonsa i em crema.
A on ets amor?
el meu amor.
El cor tinc partit,
el silenci i la foscor
companys son per mi
fins a la meva mort,
que llunyana i freda,
s'amaga en un record.
A on ets amor?
el meu amor.
La mort llisca silenciosa,
em mira sense ulls
i sento la seva fredor.
No te misericòrdia,
vull anar al teu costat
i ella si oposa.
A on ets mort?
La meva mort.
Comentaris
-
som fills d'aquestes ombres[Ofensiu]fill de les ombres | 18-05-2005 | Valoració: 9
que ens ofeguen en les hores tenebroses de la soledat, de la pèrdua, del desconsol.
qui sap si el nostre amor etern serà la nostra mort, mentrestant, vull seguir estimant i acomiadant somnis de passió fins haver navegat tots els mars de les ombres i arribar als confins de la llum.
gràcies pel comentari, fins aviat!
l´Autor
405 Relats
932 Comentaris
371594 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic