Cercador
Un manyoc d'anys
Un relat de: capsigranya- Compartir:
un munt d’anys que sovint em sembla un manyoc,
més que un munt.
Un manyoc d’anys de lluita
per la pírrica conquesta d’allò que altres,
els altres,
han obtingut amb normalitat,
sense consciència
ni esforç.
Un manyoc d’anys per una derrota
que ni tan sols admet rendició
perquè s’hi confon.
Comentaris
-
Anys de lluita[Ofensiu]aurora marco arbonés | 08-11-2014 | Valoració: 10
i de no aconseguir allò pel que s'ha lluitat. Com tu dius, d'altres ho aconsegueixen sense esforç, perquè els hi ve donat per la vida, perquè han nascut amb estrella. Sembla una injustícia aquesta diferència entre els uns i els altres. I segurament ho és. Perquè tots hauríem de tenir les mateixes oportunitats i, en canvi, no és així. Però, et diré una cosa, la lluita ens fa més forts.
Un poema molt interessant -
un poema dur...[Ofensiu]joandemataro | 14-08-2011 | Valoració: 10
perquè expressa un entiment pregon de derrota que a voltes se'ns presenta quan fem una reflexió sobre la nostra vida... tan mateix cal buscar també la part positiva que és també molt gran però molt més silenciosa
una abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris
fins aviat
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
12 Relats
22 Comentaris
10317 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
No sóc perruquera. Potser ho hauria pogut ser, però la veritat és que no m'ho he plantejat mai (principalment perquè és una professió que mai no m'ha despertat cap interès).Tampoc no m'ha atret mai la idea de ser una llauna de tonyina. I és que un cop surt de la botiga, la llauna no té possibilitat de controlar el seu destí. Vull dir que si el teu destí com a llauna de tonyina és una amanida d'estiu ben fresca i colorida doncs, com a destí, està prou bé, però, i si caus a mans d'un degenerat que un bon dia, en arribar a casa, decideix fer un pizza de tonyina?
Sóc, comptat i debatut, els modestos escrits que de tant en tant aconsegueixo parir. No em cal més: per als qui no tenim el do de la literatura, escriure quatre ratlles, per poca cosa que siguin, és un gran què. Si a més tenim la sort que algú ens llegeix i ens fa saber què en pensa, podem dir que hem tocat el cel.
M'agradarà rebre els vostres comentaris aquí, o al Facebook, o al meu blog.
Lola Balsareny
http://capsigranya.blogspot.com/