La jornada

Un relat de: capsigranya

Un cafè de volguda amargor
m'endolceix els llargs matins
plens de mirades que imagino
i faig veure que no veig.

Havent dinat, sóc presonera
de la vella bastida gèlida
que em pren les tardes
i els batecs.

Als vespres, sovint robo hores al son
per escriure
i per pensar-te
i llavors crec sentir la teva veu perfumada
tendra com tots els somnis
i aspra com els meus dies.

De vegades ploro,
i m'adormo,
i no sé com despertar-me.

Comentaris

  • Tendra amargor[Ofensiu]
    franz appa | 12-10-2010

    No tots els somnis són dolços, crec -almenys els meus-, però aquests versos els fan sentir així, com el son del qual hom no vol -no sap- desvetllar-se.

    Encisador poema, ple de contrastos i amb l'aroma del cafè amarg planant sobre una subtil melangia que el fa passar tendrament.

    Salutacions,
    franz

  • panxample | 11-10-2010 | Valoració: 10

    De vegades ploro,....
    I és que el dia a dia és això.viure el present, recordant, tot el que hem après.
    Enhorabona, pels teus versos tan delicats.
    avant
    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!

  • tendre[Ofensiu]
    joandemataro | 10-10-2010 | Valoració: 10

    i bonic, amb uns versos ben treballats, jugant amb les paraules...
    et felicito
    salut
    joan

l´Autor

capsigranya

12 Relats

22 Comentaris

10297 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
No sóc perruquera. Potser ho hauria pogut ser, però la veritat és que no m'ho he plantejat mai (principalment perquè és una professió que mai no m'ha despertat cap interès).

Tampoc no m'ha atret mai la idea de ser una llauna de tonyina. I és que un cop surt de la botiga, la llauna no té possibilitat de controlar el seu destí. Vull dir que si el teu destí com a llauna de tonyina és una amanida d'estiu ben fresca i colorida doncs, com a destí, està prou bé, però, i si caus a mans d'un degenerat que un bon dia, en arribar a casa, decideix fer un pizza de tonyina?

Sóc, comptat i debatut, els modestos escrits que de tant en tant aconsegueixo parir. No em cal més: per als qui no tenim el do de la literatura, escriure quatre ratlles, per poca cosa que siguin, és un gran què. Si a més tenim la sort que algú ens llegeix i ens fa saber què en pensa, podem dir que hem tocat el cel.

M'agradarà rebre els vostres comentaris aquí, o al Facebook, o al meu blog.

Lola Balsareny
http://capsigranya.blogspot.com/