Un indret desitjós.

Quin dia!!
Bon dinar, bona excursió, boniques converses amb dolça cançó.
Una excursió diferent, un caminar amb sentiment, un recorregut pel cor i el vent, i un final amb acalorament.

Les roques dansaven, les columnes giraven, les balconades parlaven i les parets dibuixaven. Un espai meravellós, un indret desitjós.
El drac de colors avui ens cantava cançons: La història de la noia amb la pell bruna que parlava amb la lluna. Les vistes d’ocell, dels seus vols amb cascabells. Dels jocs de la infància i dolços amors. Del cant a la terra i de les tarteres de lletres...

No volia marxar. Però es feia tard i haviem de tornar.
-Hi tornarem! – Vas dir-me
De dia, de nit, com per tu sigui preferit. El futur no està escrit.
Sabies de la màgia d’aquell lloc, sabies de cada arbre el seu record.

Però la roca lluminosa no me l’havies ensenyat mai, creava una atmosfera de desmai. Les temperatures començaren a pujar, els fluids començaren a baixar. Tu vas començar... i el drac va tornar a cantar.
Vam somriure.