Un i un, no sempre fan dos

Un i un no sempre fan dos, certament. Si els posses de costat fan onze, oi?
Vull dir que les coses no sempre són com sembla que són.
De vegades, mires i mires... i ... res.
Les coses que semblen senzilles, naturals, coses corrents, no són ni molt menys el que es pensa la majoria de la gent. Darrera de la imatge visible, s'hi amaga una part complicada, inusual, especial, una part invisible, que costa de descobrir. De vegades, ni es descobreix.
Dos i dos no sempre fan quatre, certament. Si els posses de costat fan vint-i-dos, oi?
Vull dir que segons com estan colocades les coses, segons a qui pertanyen, o qui les ha dissenyat, són productes del "tot a 100" o es converteixen en peces de museu.
Ai Senyor!
Tres i tres no sempre fan sis, certament. Si els posses de costat fan trenta-tres, oi?
Vull dir, que si pinto un quadre i el signa un "Dali", que en pau descansi, potser el seu valor es multipliqui per ... mil?
i en canvi seguirà sent el quadre pintat per una afeccionada.
És ben curiós com canvien les coses, com són el que no són, si algú considerat "professional del tema" dona una opinió positiva.
És ben curiós que una bona obra de teatre pugui ensorrar-se per una mala crítica, d'algú cosiderat "entés".
És ben curiós que un matrimoni modélic, a la vista de la gent, surti al diari per un cas de violència de génere.
Quatre i quatre no sempre fan vuit, certament. Si els posses de costat fan quaranta-quatre, oi?