Un horrible i dur malson

Un relat de: Estel Corbera
Anava de camí al supermercat, tot el paratge en el que em trobava estava tranquil. L'aire fresc d'un dia radiant, m'acaronava tendrament el cos que fins i tot em sentia extremadament feliç. De sobte, un grup de gent baixava de manera descontrolada per el carreró dels quals jo passejava, no s'havia què realment passava; només veia que cables amunt i avall, màquines de fotografiar penjades a les cintures de nois, i de no tant nois. Els veïns sortien direcció cap a la platja també amb aquest material descrit anteriorment, tot em sobtava, així que em vaig assabentar del què estava succeint gràcies a una dona gran, plena d'imperfeccions a la pell, mans esgarrinxades, amb les ungles morades i amb una pell molt pàllida que fins i tot em va fer provocar una sensació de terror. El fet era, que havia aparegut un animal estrany, enorme i monstruós dins del mar, segons el que m'havia explicat vaig arribar a deduir que era un ésser prehistòric d'aigua salada. Vaig decidir canviar la meva ruta i anar direcció a la costa a veure si realment era el que aquella dona m'havia mencionat minuts abans ja que òbviament el supermercat esdevindria tancat a causa del fet donat. No parava de passar gent, nens, i tot tipus de animals domèstics. Només hi havien 2 víctimes, de les quals una d'elles no era persona, sinó que un pobre gos desesperat que encara bordava en aquella bèstia mai vista per aquella zona plàcida. La víctima, explicava en detalls en el que ens deia, que un cop la marea estava en el nivell més elevat, de sobte del mig del mar en sortí un animal d'un color obscur, amb els ulls que de la ira donava la sensació que li sortien del seu enorme i deformat cap. Les seves potes eren de color porpra i de les seves dents en sortia sang i de dins d'aquella cosa horrorosa sortí un aire vermellós amb olor a safrà. Aquestes en són les paraules. Vaig arrencar a córrer de
manera descontrolada, com si aquella cosa estranya i bruta vingues darrere meu intentant cruspir les últimes passes que deixava impregnades a la sorra, tenia la sensació que anava a la saga de mi. De cop un soroll estrany abstenia el meu profund son; era el despertador que sonava desesperat perquè l'apagués, ja que era hora d'anar a treballar.

Comentaris

  • La son[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-05-2011 | Valoració: 10

    La son barreja descans i històries. He seguit la teva. Molt ben descrita. Diuen els que han estudiat els "malson" que moltes vegades hi han referències amb realitats mitjanament viscudes o frustrades. És un dolç suggeriment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Estel Corbera

8 Relats

3 Comentaris

9021 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Tinc poca experiència en la vida per el que fa escriure, es un hobbie i no hi ha dia que no agafi un boli un paper i escrigui algo. Espero poger-ne publicar més!