Cercador
Un dolç final
Un relat de: Trossets del que pensoEn blanc.
Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar.
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.
Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar.
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.
Comentaris
-
Alè de poesia[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-08-2011 | Valoració: 10
L'alè de la poesia que amara i atreu. Sentiments íntims de sinceritat, amb pell que es deixa atreure i recordar positivament. Passat a mig camí que no acaba de concretar-se. Una poesia fantàstica, plena de sentiment i bon regust. Una abraçada Marta.
aleix
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades