un dia...

crec que aquest dia, si és que ha d'arribar, encara és massa lluny... jo no ho veuré...

si et sóc sincera... no crec que sigui possible, potser per tu, potser per mi i per ell o ella... però n'hi ha molts més al món d'aquestes quatre persones sense rostre que he dit a qui tot els hi està bé i no necessiten, no volen, potser ni tan sols hi han pensat en aquest "dia"... no sé si m'explico... xd

bé... suposo que podem continuar somiant, oi? :)

feia temps que no passava per aqui... xd


"Els poemes
no s'escriuen,
succeeixen."

per qui escriu poemes... ok
però jo no n'escric.

vagi bé! petons

Ja sé que és una utopia aconseguir que tot plegat pugui ser així, però en cadascú de nosaltres i ha un indret per conrear, una responsablitat conscient que no podem eludir.
Aquest dia podria ser avui mateix dins nostre, un petit gest, un acte nu de tota pretensió, un pas ferm i tendre...
Aquest poema és breu i concís, profund i molt delicat. M'ha donat la sensació d'estar xiuxiuejat a cau d'orella, com si fos el ressò de l'ombra d'un clam comú.

T'adjunto dues cites que vaig trobar ahir, mentre res en concret buscava:

"Considero más valiente al que conquista sus deseos que al que conquista a sus enemigos, ya que la victoria más dura es la victoria sobre uno mismo"
ARISTÓTELES

"Existe un rincón del universo que con toda seguridad puedes mejorar, y eres tu mismo"
ALDOUS HUXLEY

Aprecio de tot cor tots els teus comentaris i aquest intercanvi d'emocions i pensaments que ens ofereix el vincle de les paraules.

Molts petons!

Tal vegada un dia en sobrarà l'enyor de desitjar, i el just ja mai serà massa...

jo canvio el massa per el just i tots els versos per una caricia impossible.

impecable, implacable.

les utopies hi son per fer passar lleugerament l'excés d'innecessaris.

m'ha agradat tan que m'espanta.

un dia...
però de mentres, per ofegar les tristeses que ens envolten...
perquè no un gintònic??


just i exacte!