Un dia perfecte

Un dia es va aixecar i semblava que tot li somreia, per fi. El cafè tenia un gust exageradament deliciós, el veí li obria la porta de l’escala, el taxista agafava la ruta més curta per arribar al lloc i no li cobrava el plus d’equipatge. El porter de l’oficina li va donar un paquet a l’entrada amb un somriure i al despatx, tots els treballadors se’l miraven amb respecte. Va seure a la taula amb els peus recolzats sobre un exemplar del Newsweek amb la seva foto a la portada. “Ara que se’m reconeix la meva genialitat”, pensava, “hauré de marxar d’aquesta empresa mediocre que no m’ha tractat com em mereixo.” Va agafar el sobre que li havia donat el porter i el va obrir. Era un foli, amb unes lletres de revista enganxades, com la típica nota amenaçadora que surt a les pel•lícules: “Ets un fill de puta. La teva supèrbia fot fàstic i entre tots hem fet la promesa de matar-te, d’una manera o d’una altra, costi el que costi.” “Colla d’imbècils”, pensava, “Ara volen acabar amb la meva bona ratxa”.