Cercador
Em moro d'enveja
Un relat de: LèdecaEnvejo al Josep que té la feina que jo vull. Envejo l’amor que sent la Mireia que és el que jo desitjo. Envejo els pits perfectes de la Cristina i les amistats de la Maria. Envejo la moto del Carles. Envejo tot el que no tinc i no posseeixo. Material i immaterial, objectes i sentiments. Sento una cremor a dins les entranyes cada cop que els veig i els he de saludar amb un somriure. I m’és igual si la gent m’aprecia i si els convencionalismes diuen que no em puc queixar del que m’ha tocat en el sorteig de la vida. A mi, només se m’ha atorgat la bondat, el pessimisme i la soledat...
Envejo el cul de la Sara. Envejo el sexe que diu que té en Carles. Envejo la saviesa del Sergi i el bon parlar de l’Íngrid. Sóc una persona responsable, sempre he complert les lleis divines i humanes i no estic d’acord amb la partició que s’ha fet entre els meus iguals. Crec que estic en desavantatge i demano una compensació. Com pot ser que ells tinguin tant i jo senti que tinc tant poc!
Envejo el cabell de la Montse i les cames de la Sònia. Envejo la casa del Marc i la seguretat del Lluís. Envejo l’espontaneïtat del Miquel. Em miro al mirall i només hi veig un rostre apagat, esporuguit. A vegades em quedo sense aire pensant en el que podria tenir. A vegades la buidor és tan gran que penso que mai la podré arribar a omplir. L’enveja em consumeix i em menja per dins... però no hi puc fer més, en vull més!
Envejo la roba de la Clàudia i la salut de ferro de l’Emili. Envejo els que són feliços perquè són tot allò que jo voldria ser.
Envejo el cul de la Sara. Envejo el sexe que diu que té en Carles. Envejo la saviesa del Sergi i el bon parlar de l’Íngrid. Sóc una persona responsable, sempre he complert les lleis divines i humanes i no estic d’acord amb la partició que s’ha fet entre els meus iguals. Crec que estic en desavantatge i demano una compensació. Com pot ser que ells tinguin tant i jo senti que tinc tant poc!
Envejo el cabell de la Montse i les cames de la Sònia. Envejo la casa del Marc i la seguretat del Lluís. Envejo l’espontaneïtat del Miquel. Em miro al mirall i només hi veig un rostre apagat, esporuguit. A vegades em quedo sense aire pensant en el que podria tenir. A vegades la buidor és tan gran que penso que mai la podré arribar a omplir. L’enveja em consumeix i em menja per dins... però no hi puc fer més, en vull més!
Envejo la roba de la Clàudia i la salut de ferro de l’Emili. Envejo els que són feliços perquè són tot allò que jo voldria ser.
Comentaris
-
Excel.lent relat.[Ofensiu]unicorn_gris | 04-07-2016 | Valoració: 10
M'agrada molt el teu relat.
Si l'he entès bé, és un relat d'una noia que no veu les seves pròpies virtuts i enveja les virtuts dels altres. Potser demana massa a la vida. I tracta a la bondat com si fós una cosa sense gaire valor.
Pôtser li convindria, a aquesta noia, si fós real (parlo seriosament i no vull fer ningun acudit) d'anar a xarxes socials o a webs d'amistat, i ai`xo li podria ajudar a paliar la seva solitud.
I la menció del cul (jo diria "angorals") és molt directa i m'ha fet gràcia. I la menció de "el sexe". Molt humorístic, crec jo.
Ens veiem per aquí. Una abraçada.