Em moro d'enveja

Envejo al Josep que té la feina que jo vull. Envejo l’amor que sent la Mireia que és el que jo desitjo. Envejo els pits perfectes de la Cristina i les amistats de la Maria. Envejo la moto del Carles. Envejo tot el que no tinc i no posseeixo. Material i immaterial, objectes i sentiments. Sento una cremor a dins les entranyes cada cop que els veig i els he de saludar amb un somriure. I m’és igual si la gent m’aprecia i si els convencionalismes diuen que no em puc queixar del que m’ha tocat en el sorteig de la vida. A mi, només se m’ha atorgat la bondat, el pessimisme i la soledat...
Envejo el cul de la Sara. Envejo el sexe que diu que té en Carles. Envejo la saviesa del Sergi i el bon parlar de l’Íngrid. Sóc una persona responsable, sempre he complert les lleis divines i humanes i no estic d’acord amb la partició que s’ha fet entre els meus iguals. Crec que estic en desavantatge i demano una compensació. Com pot ser que ells tinguin tant i jo senti que tinc tant poc!
Envejo el cabell de la Montse i les cames de la Sònia. Envejo la casa del Marc i la seguretat del Lluís. Envejo l’espontaneïtat del Miquel. Em miro al mirall i només hi veig un rostre apagat, esporuguit. A vegades em quedo sense aire pensant en el que podria tenir. A vegades la buidor és tan gran que penso que mai la podré arribar a omplir. L’enveja em consumeix i em menja per dins... però no hi puc fer més, en vull més!
Envejo la roba de la Clàudia i la salut de ferro de l’Emili. Envejo els que són feliços perquè són tot allò que jo voldria ser.