Un dia pensarem en el demà

Un relat de: Noia Targarina


Un dia pensarem en el demà,
i serem feliços,
passaran els mals moments d’ara,
ara penso en el present,
i continuo la vida,
amb la tristor d’aquests moments.

Intento continuar endavant,
intento ser feliç,
i pensar en el demà,
serà millor per nosaltres dos.

Els records dels temps passats estan amb mi,
i recordo els vells temps tots junts,
i em fan sentir trista en aquests moments,
és molt dur en aquests moments.

Trobo a faltar moltes coses que en el seu moment,
no me'n vaig adonar que serien tan importants,
trobo a faltar l'amor en les nostres vides,
l’amor de veritat d'una persona cap a l'altre,
la simpatia, la companyia i la felicitat,
perquè van acompanyades
totes juntes en un sol moment de la nostra vida,
i t’ajuden a viure millor,
a sentir-te acompanyat i a no sentir-te tant sol.

L’Òscar era l'amor de la meva vida i el meu company,
i ara el trobo molt a faltar en tot moment,
la seva simpatia, la seva companyia i el seu amor,
sempre el trobaré a faltar sembla com si em faltés,
que crua que és la vida en si mateixa
quan no tens la persona més important de la teva vida!

Comentaris

  • I aquest cop[Ofensiu]
    Fidel Català | 25-05-2022 | Valoració: 5

    Sí que et valoro.

    Ja cansa tanta història, supera-ho.
    Sí, soc un carallot, però tot i que he mirat de ser amable, tu no m'ajudes, ni ajudes a ningú més.

  • Em sap greu[Ofensiu]
    Fidel Català | 25-05-2022

    Tens un problema que els altres no hem de pagar. Si no estàs bé, ho sento i no tinc res a dir, però mira de controlar-ho, hi ha moltes maneres de fer salut, si la tens migrada (em dol ser tan poca-soltes, però no et mereixes menys, tot i que no penso entrar en descatalogacions personals que te les mereixes).
    T'he demanat si podies demanar disculpes per una cosa que va passar fa dies on tu estaves equivocada. I ara tu em surts amb un estirabot en el meu poema. Ja sé que l'escrit té els seus límits literaris, ja ho sé, no soc cap poeta egòlatra, soc un simple observador de la vida, amb les meves xacres, que miro de no fer pagar als altres.
    Normalment, m'agrada donar la meva opinió en els escrits dels altres a coses que jo, amb total humilitat, crec que es poden millorar, o canviar, o com a simple observació.
    Si et faig ràbia, et fots, per què tu no me'n fas sols a mi, la llista és més llarga.
    Au! que et bombin!

  • En els records de la vida: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2022 | Valoració: 10

    Hola, Noia Targarina: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu poema "Passejant per les estacions". M'alegre que t'haja agradat.
    Aquest últim poema teu, és per a pensar i recordar tot el que t'ha passat en la vida, perquè recordar el teu amor és important. Així és, és molt trist que l'amor de la teua vida esdevinga tanta tristesa. El sent en el teu cor, perquè et fas sentir i en els pensaments sempre per al demà.
    Cordialment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: