Un dia genial!

Sona el despertador, un dia més, com sempre m'he d'aixecar per anar a treballar, i com sempre ja feia 5 minuts que m'havia despertat.
Entro al lavabo per dutxar-me, no em vull ni mirar al mirall, ja se la cara que dec fer, a aquestes hores és horrible. Tinc mal de cap, no he dormit gens bé, i tot per culpa de la feina. Aquesta merda de treball que no m'agrada gens i a sobre el director, bé la directora, em té amargada. A mi no m'agrada la feina i a ella no li agrado jo. Cada dia em dic a mi mateixa que refaré el currículum i buscaré una feina millor, però ja fa quasi bé un any que vaig amb aquesta història i segueixo treballant aquí. Em vesteixo amb qualsevol cosa i me'n vaig volant, encara faré tard. Agafo el bus que per sort te la parada vaig de casa. Ara m'arriba un missatge, segur que és el pesat del meu ex que pel que pareix no li va quedar prou clar que no volia veure'l més. Exacte! És ell, "hola guapa! si us plau quedem aquesta tarda, no et penediràs i no em diguis que no, ets el millor que m'ha passat". No puc més, això ja comença a ser insuportable. A sobre que em fica les banyes un munt de vegades encara té la barra d'insistir, ja em podria deixar tranquil·la. No si porto una temporadeta...Bé, agafo aire i cap a dintre, pels pèls que no faig tard. Però qui és aquesta que està asseguda a la meva cadira? Osti no me'n recordava que avui començava la nova i hauré de passar-me tot el dia ensenyant-li la seva tasca; al menys sembla simpàtica.
Entro per la porta de casa i encara estic al·lucinant, que simpàtica l'Anna, ho he passat de conya, el dia ha anat rapidissím, i totes aquelles històries que m'ha contat del seu gosset, quina monada! La veritat és que aquesta noia és molt maca, ja tinc ganes de tornar-la a veure.
No m'espero a que soni el despertador m'aixeco i així tindré més temps per triar el que em ficaré, definitivament he d'anar de compres, quasi bé no tinc res; i l'Anna vesteix tan bé. Tinc moltes ganes de veure-la. Un altre missatge d'aquest pesat?! ah no és ella, " bon dia, et passo a buscar per anar a l'oficina? adreça?". M'hauré de maquillar una mica perquè amb aquestes ulleres no puc sortir de casa. Estic nerviosa, tinc un nus a l'estómac, falten 20 minuts i ja l'estic esperant al carrer.
Pujo al cotxe i de sobte noto com em vaig ficant vermella, que maca que és, no sé ni que dir-li. Però que em passa? Si no fos perquè m'agraden els nois diria que estic pillada per l'Anna, quina ximpleria, això és impossible. I llavors perquè no puc deixar de mirar-li els llavis, i imaginar-me com deuen besar, buf! em llençaria a sobre seu ara mateix, no ho puc entendre però faria l'amor amb ella ara, aquí al cotxe o on sigui però ja, la desitjo tant, com mai he desitjat cap home. Ni jo mateixa em puc creure el que m'està passant però pareix que a ella li ocorre el mateix, de sobte me'n adono que no anem a l'oficina, estem anant cap a parc de les afores. Per fi arribem, per sort, ja no podia resistir-ho més, ens abalancem l'una sobre l'altra i ens deixem anar. Doncs si, sembla que m'he enamorat! I d'una noia!