un dia entre tants

Un relat de: unamicadejo

Caminant creuo el carrer;
calor, foc i tenebres,
ja no sé que fer.

Vaig allà on el sol es pon.
L'amarga dolçor del cansament
travessa el meu interior
i em remou un sentiment.

Culpabilitat potser,
enyorança o pena.
Amb l'adéu al mocador
trist camí m'espera.

Massa portes he obert
esperança malgastada,
fins ara un no tornaré
ha estat la resposta esperada.

Corro, lluito. Un desig m'empeny.
Dies de por, i nits negres
perdudes en el mar etern.

Entre el sol i la lluna em trobo,
ara ja no sé que fer.
L'instint i el cor es separen
i jo encara a mig carrer.


Viu la por i l'enyorança,
la llum ja diu adéu.
Llums de foc mar i esperança
tot el món per mi no hi és.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 25-04-2005 | Valoració: 10

    Aquests dies que et sens abatuda per a tu en sigut una gran fon de inspiració.
    Es fet un poeme preciós i molt intens.
    M'agradat molt llegirte i no sera la ultima vegade.
    Una abraçada.

l´Autor

unamicadejo

6 Relats

3 Comentaris

5269 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33