un dia d'aquests em cardaré una òstia...!

Poema de PLUJA and CAPDELIN
Diari personal d'una paranoica: ( pàgina 35, dia 3 d'abril del 2005 )
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Cada cop
sento més fort
en la meva ment
la màgia de l'enigma.

?

Les frases associen
il-lícitament lletres
en obscur paradigma.

Cada moment
sóc més abstracta,
aniquilo els lligams físics
i copulo raonaments
damunt de llits psíquics.

Què em passa?

Un dia d'aquests
em cardaré una òstia
que serà massa!

Cada cop
prenc menys decisions,
les deixo aparcades
i s'omplen de pors
que creixen i creixen
i es tornen muntanyes,
teulades d'escates,
llençols d'argila
on l'ànima s'adorm.

Nits sobre gespa humida,
estels que només brillen
quan estic adormida.

Ara
em manen baixar a la terra
i obrir llibres
i intentar esbrinar
per què els romans
anaven tant ben vestits
per anar a la guerra...

No vull immortalitzar
la vida dels altres...
Jo no formo part
de la història,
només sóc una ment
invisible per a la gent
famolenca d'ídols
que adoren
en sa puta memòria.

Què em passa?

Un dia d'aquests
em cardaré una òstia
que serà massa!

Llavors...
potser deixaré de raonar
i decidiré tocar, sentir,
assaborir, estimar.