un cop a un lloc

Un relat de: crouras
Potser en manqui temps
potser la pluja en mulli
però quan la mort em reculli
potser aniré content

he vist les flors créixer
he vist sortir el sol dia a dia
i quan em toqui morir
segur que tornaré néixer

perquè aquestes hores passades
junts... amb tu ... a la foscor
m'han allunyat de la por
de veure la vida acabada

així és la meva vida
així és el meu sentiment
somniant, desitjant ... dia a dia
sentir d'amor... un moment

així quan la mort
truqui a la meva porta
cridaré amb tota la força
que encara tinc molt amor

i potser que faci molt temps
molt temps que no em vegis
però faré que el mon envegi
de tu ... el meu sentiment

i potser que tu siguis lluny
i potser ni te'n adonis
però rebràs de cop una càrrega d'amor
que potser sigui per a tu

... i potser que tu mai entenguis com t'ha arribat.
... però el teu cor bategarà al meu costat

Comentaris

  • Aleix de Ferrater | 08-02-2022 | Valoració: 10

    L'amor, ai aquest sentiment, què faríem els poetes sense ell? Font d'inspiració constant i càlida, endavant amb la creativitat! Una abraçada.

    Aleix

  • Sentiments d'amor [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-02-2022 | Valoració: 10


    Un poema on el teu cor necessita un altre cor per amar. Desitges amb sentiments que bategue amb tu aqueix amor.
    Molt bo i amb una rítmica precisa i exacta.
    Enhorabona, crouras.

l´Autor

crouras

3 Relats

6 Comentaris

372 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00