Noia a la finestra

Aquest matí de diumenge, l’Anna s’ha despertat d’hora, s’ha vestit ràpid amb un vestit lleuger i ha anat cap a la finestra , fa poc que l’estiu ha acabat i encara no fa fred , a ella li encanta gaudir de la brisa del mar a la finestra, mentre fa les seves reflexions, avui més intenses que mai. Ahir l’adolescent va viure una tarda especial, com era habitual, va sortir amb la seva colla a passejar pels carrers de Cadaqués i, sense esperar-ho, en un moment fugaç, es va petonejar amb la seva millor amiga, va ser només un petó però llarg i emotiu, on va poder sentir els tendres llavis, tebis, de Laura sobre els seus mentre s’estaven abraçant ... però es que va ser el seu primer petó d’amor i l’havia viscut amb la persona que menys s’esperava.

Per això, avui, mentre mira l’horitzó, els pensaments i dubtes la sobrepassen, a estones creu que el millor seria marxar lluny navegant en aquell veler i deixar que el vent, acaronant-li la cara, li aclarís les coses.

Finalment se’n va de la finestra, agafa la bossa i les ulleres de sol, per amagar les llàgrimes si haguessin de sortir, marxa decididament a casa de Laura, vol parlar amb ella, veure si el que va passar dissabte va ser una errada, o un moment puntal, resoldre el dilema que sobtadament se li havia plantejat sobre les seves inclinacions, i tot arribant a la porta, just abans de picar el timbre, l’Anna ho veu clar... sap el que fer, la primera decisió difícil de la seva vida es senzilla, tant senzilla que sense temps a trucar surt la Laura de casa i es creuen la mirada i ... i al final tant hi fa com acabi la història mentre les dos prenguin la decisió que prenguin ho facin sense prejudicis i amb llibertat.