Un camí

UN CAMÍ

Un camí amb olor a nou d'envejable paisatge,
La realitat somiada, desitjos del teu cor,
Paraules dels records, records de les paraules,
Que al sol il.luminaven omplint de màgia el món.

Un camí complicat, i confús a vegades…
I en tú res no canviava, somriures sota el sol…
Petjades dels teus peus en una terra estranya
Peus que, sense adonar-se volaven sense por.

Un camí ja distant, tan a prop per tú encara!
Tan perfecte semblava aquell cel de colors!
Deixaves de costat el que més t'importava,
Els teus dies passaves cantant en el racó.

Un camí quasi mort, el final arribava...
De tant en tant miraves tancant els ulls de cop.
Tempestes negres, trons, que tot ho destrossaven,
Tempestes que ploraves darrere de tothom.

Un camí de no res, observant aterraves
Sabent el que miraves: la cara del dolor,
Va guanyar el pas del temps a les lluites guanyades
El present s'esfumava, com s'esfumava tot.

Un camí que no hi ha, un amor que s'acaba,
Un record, pensaments, una vida, un tresor,
No has sabut caminar plena d'ensopegades
I et preguntes rient: ¿Qué m'espera de nou?

Afrodita