Un bon final (Això acabarà bé!)

Absorta i meravellada, va alçant la vista del llibre provisionalment enquadernat, i el tanca, amb delicadesa. Amb els ulls brillants, humits per l'emoció, deixa anar un sospir i resta amb la mirada fixa i desenfocada... pensativa... Increïble! Quin final! Quin desenllaç tan magnífic! I tan inesperat! En realitat, la protagonista no és morta...! Només ho feia creure... és clar! Per això va fugir abans de... Oh! Com encaixa tot! I el malvat... tan ben descrit, tan odiós, que no li va voler dir mai...! Fins a conèixer el seu horrible destí! (S'ho mereixia, i tant!) I, malgrat tot, l'amor del jove amant ha estat tan commovedor... tan noble, que fins i tot ha gosat córrer el risc de... I només llavors, casualment... Oh! Però quin final! Sí! Quin final!! Fabulós...!
S'eixuga una llàgrima, contempla amb admiració el munt de lletres que te entre les mans i, a poc a poc, s'aixeca de la cadira... Inspira, i somriu satisfeta.

Resolta de sobte, comença a recollir amb decisió tot l'escampall de fulls i la ploma. L'ha de portar a l'editora de seguida!
Després d'esmerçar-hi tant de temps, finalment... sí, per fi!, aquesta vegada li publicaran, segur!