Amor llunyà

Un relat de: Noeelia
Com cada any me'n vaig de vacances a la ciutat del meu pare, aquella mateixa tarde em vaig trobar amb un noi italià, ens vam conèixer poc a poc, van anar passant els dies i jo em vaig anar enamorat. No sabia com dir-li que estava enamorada d'ell. Finalment va arribar el dia que tenia que marxar cap a casa meva a Barcelona, em resultava difícil marxar perquè sabia que el trobaria molt a faltar i que fins l'any que be no el tornaria a veure.

Comentaris

  • Maarttaa | 17-02-2011

    que bonic Noelia. Hahaha

  • Llenca't[Ofensiu]
    Pamela | 16-02-2011 | Valoració: 5

    Vols un consell? Crec qeu quan tens un sentiment d'aquest tipus i el temps no t'acompanya (hi ha una distància entremig) és millor verbalitzar aquests sentiments, perquè sinó el temps pot refredar el que podria ser una bona relació. Per tant, perd la por i llença't!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Noeelia

2 Relats

8 Comentaris

1606 Lectures

Valoració de l'autor: 6.43

Últims relats de l'autor