Cercador
Últim concert
Un relat de: ORIOLHas estat sincera.
No senties el mateix que jo
ni de la mateixa manera
ni ets d'enamorar-te a la primera
has estat apassionadament amarga i fugissera.
Potser havies de ser-ho.
Hem de créixer junts.
El primer pas per fer-ho
és mantenir el que tenim i no desfer-ho.
Potser has creat un nus.
un nus a la gola que no empasso
una esquerda al cor que ja disfrasso
i de tot en dius una amistat que ja no caço.
Ens han unit les paraules i les il·lusions,
les teves músiques, els tons i els semitons,
ens ha desunit l'excés de velocitat
i ens atura la raó que tu has posat.
Veníem d'un DACAPO
marxem amb aplaudiments i el cap ben alt,
Ara estem en un ritardando que tu vas marcant.
Tu amb el piano i jo amb el cant.
Em sento orgullós de la melodia
em queda el record i l'alegria
que la faràs sonar ara i cada dia
Som al calderó. Dura i està durant.
Entrades exhaurides. Un èxit rotund.
Últim concert de la temporada.
No tornarem a interpretar junts
la simfonia recentment estrenada.
Hi haurà gravacions.
No serà el mateix. Ni podrà ser-ho.
El públic necessita el directe
dels concerts d'una parella perfecte.
Comentaris
-
Bravo mestre![Ofensiu]Grünewald | 20-02-2011
Magnífic Oriol! Primer poema teu que comento (no pas el primer que llegeixo)! M'agrada i molt la utilització del llenguatge musical per teixir les idees que expresses en versos i rimes. Un plaer de llegir-te! Els últims poemes meus també inclouen referències musicals, per què serà?
l´Autor
55 Relats
64 Comentaris
49767 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Avui no serà l'últim dia i demà igual
- Colpit i commogut
- Es fa tard
- Torno a existir
- Tossuderia o Tossudesa?
- Per què ara i tan lluny?
- Intent de castell de 8
- Un record per no oblidar
- Olor a Festa Major
- Per a la independència
- La sardana de l'amor
- Toca'm!, però per pura necessitat!
- Còctel de sentiments després de l'estiu.
- T'ensenyaria a caminar
- Una nit vora el mar