Ulls foscos... el creuer marxa...

Un relat de: Guspira

Al marge de la realitat,
hi ha un mon...
on t'esbosso cada nit.

Fils d'aigua s'escorren terra a baix,
nodreixen somnis d'arrel...
tiges de desig i fulles d'il·lusió.

Memòries de França, records caducats;
primavera d'estranys sentiments...
floreix a la ment del perenne somiador
[ d'estels.

Cau la pluja a Collserola, acompanyant...
la veu marcada d'una dona,
l'adictiu ritme del saxofon,
la mirada dolça, les paraules del no res,
que m'apropen al cel, que se'n duen el vent,
i m'embarquen dins un creuer per l'univers...

Vols venir tu també?

Comentaris

  • a veure....[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 02-08-2005

    miro a la meva dreta...ningú
    miro a la meva esquerra....ningú tampoc.
    m'embotxaco la pregunta, i m'endinso al mar, a cercar el vaixell que farà que viatjem per l'univers, dels somnis, dels versos, i qui sap, si de mar en cel, arribem als carrers de Barcelona...
    un petonàs!
    Preciós!