Ulls blaus

Un relat de: Trossets del que penso
Em vas dir
i jo et digué,
i la comunicació
s'inicià a distància.
No ens veiem.
Sols paraules escrites
en un moment oportú.
Tu tenies totes les pistes
jo sols,
les que em volies dir.
La por no em va fer recular.
El teu interès obria el camí
que jo també volia descobrir.
Seria,
pels teus ulls blaus.
No em vas donar moltes pistes,
sols un color.
El que miro sempre,
si l'oportunitat es dona.
I es va donar.
Sopar.
Vetllada animada.
Ulls blaus.
Petó daurat.
Inici de passió
amb un principi
sense final declarat.
Els petons és lo que tenen,
no es fixen amb els colors
sinó amb la intensitat.

Comentaris

  • M'hi identificaria[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 30-08-2011 | Valoració: 10

    Potser ho fa en tenir també els ulls clars, que fa que m'hi sentiria identificat.
    Veig que segueixes produint gaire bé en quantitat nombrosa. No seria millor que els distanciessis, o és que de tants que n'has escrit, vas buidant el teu bagatge literari dels darrers anys?. Una abraçada. Jaume