Cercador
Txèquia, la cara B
Un relat de: Antonio Mora VergésTxèquia, la cara B
El primer de gener de 1993, començaven a fer camí separadament Eslovàquia i Txèquia, els primers intentant desmuntar de la forma més lenta possible, el seu sistema econòmic de capitalisme d'estat [ Comunisme ], i els altres accelerant al màxim la liquidació del sistema d'economia socialista. Els txecs han passat per moments molt i molt difícils; augment de l'atur, augment dels preus, baixada real del poder adquisitiu, ...... però la seva voluntat d'integrar-se com un membre més de la CE, sembla estar per damunt de tot.
Actualment la població txeca està al voltant dels 11 milions, el salaris tenen un recorregut "normal" entre els 600 i els 1200 , i el preus en relació al nostre país [ Catalunya ] son entre un 50% i un 25% inferiors, llevat dels vins i alcohols que son considerats productes de luxe, i tenen un preu d'entre un 200% i un 500% superior als nostres. La previsió per als propers anys, és d'una ràpida anivellació dels preus, i una lenta, molt lenta equiparació dels sous; l'entrada a la zona Euro, deixant la Corona Txeca com a moneda nacional, farà [ ho sabem en carn pròpia ] que el creixement del cost de la vida, sigui d'entre un 10% i un 30% en els propers anys. S'esperen encara més temps durs.
Malgrat els esforços de les autoritats [ que suposem, com sempre, però que a la vista del que explicarem no ens consten ] la pobresa extrema, i la mendicitat pública creixent de dia en dia, i la forma de demanar caritat dels homes i dones txecs és esfereïdora ; s'agenollen a terra, l'esquena doblegada vers el sòl, i damunt del cap sostenen un plat i/o got; quan algú els deixa una moneda, mouen el cap, amunt i avall, sense però aixecar-lo gaire de terra, no et miren, ni els pots mirar tu a la cara. És dur , molt dur de contemplar !
Els txecs que viuen en un país extrem, no gaudeixen d'habitatges especialment adaptats, i fora de les rutes turístiques, la sensació de trobar-te sempre en un extraradi , en un lloc quasi marginal, és massa freqüent com per a poder-nos creure que dissortadament no és general per arreu del país.
Son receptors de les "indústries mòbils ", les que necessiten molta ma d'obra, i per obtenir més i més guanys, van sempre cercant països pobres ; a l'Amèrica del Sud, en diuen "maquiles", acostumen a reduir i/o eliminar els drets laborals. Això en un país de cultura socialista, està fent créixer moviments d'opinió que plantegen ras i curt, que novament l'estat detenti la propietat absoluta dels mitjans de producció. A Praga tenen el costum de defenestrar [ llençar per la finestra ] als qui en una controvèrsia política perden la majoria. Em comentava un empresari que sempre i a tothora va escortat ; potser si pagues millors sous als seus treballadors, no li caldria compartir la seva vida, amb "goril·les professionals" , oi ?
Haurem de seguir amb atenció els passos que farà Txèquia en els propers anys ; espero que com en algun discos antics, les melodies que s'acaben imposant siguin les de la Cara B
Temps al temps.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1625685656)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS