Cercador
Tu
Un relat de: Hannah- Compartir:
Estimada Cris:
Recordo aquelles tardes de dissabte, ballant 2 hores seguides...
El primer dia no volia ballar, pero tu em vas agafar la mà i et vas posar el meu costat.
Des d'aquell dia ens vam fer molt, i aixo que tu eres la "moni".
Erem molt iguals, i ens feiem molt. Vam tenir una molt bona amistat. Et preocupaves per mi, que sempre estés bé, i m'enrecordo el dia que vam fer la primera acutació a la plaça de la vila que estava molt nerviosa i tu em vas fer un petonet per calmar els nervis. I em va ajudar molt.
Les coses anaven molt bé. Es va acabar el curs i el setembre altre vegada. Que no va arribar mai... perquè uns dia abans que començes el curs no vas voler ballar mai més.
Els dies que voldria oblidar per sempre serien d'aquell dijous a aquell dissabte...
Em vas trucar al mati i em vas dir: "Hola Anna! Dissabte començem les classes. Ens veiem dissabte! Ah! I si un dia vols anar a pendre un café i ens expliquem les coses dons perfecte, perquè em caus molt bé, i si et puc ajudar, ho fare amb molt de gust. Vinga, dissabte ens veiem! Adeu bonica"
Mai m'hagués imaginat que aquelles paraules serien les últimes que em diries...
Divendres em vaig enterar que havies tingut un accident i que estaves a l'hospital. Dissabte que estaves molt greu i cap al vespre que ja no hi havia res a fer... Diumenge no et vaig poguer dir l'últim adéu, que estúpida que vaig ser el no agafar el telefon quan la meva mare em va trucar, perquè estava dormint a casa d'una amiga...
La questió és que va ser massa tard... I tu tenies pressa per veure els estels...
Va ser difícil, és difícil i serà complicat oblidar-ho, cosa que els que t'estimem mai farem. Ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies...
Però el que va ser dur, va ser saber que vas marxar... perquè TU vas voler...
Aquella trucada sempre l'he entès com la despedida... Però si hagués sabut el que et passava pel cap en aquells moments tant difícils, t'hagués ajudat bonica meva!
Ara és massa tard ja... Però que sàpigues que sempre et tinc present. Sé que sempre has estat i coninuaràs estan al meu costat.
Gràcies per ajudar-me en els meus moments difícils, i per riure amb mi en els feliços.
Algun dia podrem fer aquell café, i explicar-nos la "vida"?
Segur que si, en un altre món. En el nostre món.
T'estimo i sempre estaràs dins el meu cor Cristina.
Un petó.
Una amiga que t'estima moltissim:
Anna
l´Autor
88 Relats
92 Comentaris
93967 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.
Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.
Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.
Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.
A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.
La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...
Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.
Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.
Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com
I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com