Tu

Ulls, mar blava,
brama l'onada,
la teva mirada,
tan estimada,
tan esperada...

Impassible el vent,
per sempre tramuntana,
sacsejant els cabells,
fils d'argent,
on s'atura el temps...

Cos, sorra mullada,
etern desig de matinada,
cossos, vora la cala,
dos, o tres, que la lluna
també ens acompanya...

I al meu cel, els teus llavis,
res més, els teus braços,
i al meu infern, la teva llengua,
res més, els teus dits;
i sols queda una paraula,
i mil carícies, desitjades,
les perseides ho saben...
testimonis muts,
del meu anhel.