Tu i jo uns simples deconeguts

aquesta nit t'he somiat, eres davant meu i ens miravem i jo em posava roja.
aquest amti t'he imaginat, eres el meu costat i m'agafaves de la ma, ens miravem i els teus ulls brillaven com mai ho havien fet abans.
ara ets el centre dels meus pensaments, cada segon que passa tu hi ets present, cada cosa nova una cosa que et vull explicar, cada mirada el cel una mirdada que m'agradaria regalar-te ... ets el bri d'esperança dins la meva foscor, ets la llumque il·lumina el nou dia, ets tu.
però quan obro els ulls m'adono que no ets el meu costat que no pots ser la meva llum, que el meu bri d'esperançaha desparagut i tu no hi ets.
m'agradaria tan poder dir-te que tu em dones vida que els teus simples petons a les galtes són com un nou món, que el teu somriure és una vida per mi, que tu ho ets tot per mi.
però mai t'ho diré, mai ho sabràs i tu i jo sempre serem uns simples coneguts