merci

Amb el pas del temps t'adones que la vida et va posant persones al teu costat, que a poc moltes d'elles desapareixen ja sigui per la distància o per els fets.
Miro enrere i m'adono que tots els camins que he escollit mentre caminava no estaven gens malament, m'han passat coses que m'han fet mal, mentiria si digués el contrari però estic orgullosa del que he triat i el que m'ha passat.
Si miro 5 anys enrere m'adono que han canviat en mi un munt de coses. He deixat d'escriure aquells escrits tan monòtons que tenien poques esperances per passar-ne a escriure alguns de més optimistes, això si sense deixar enrere aquell toc pessimista que em caracteritza i que acostuma a treure de polleguera, crec que ara ric més que no pas ploro i que disfruto més d'aquells petits instants que tots sabem que són únics i irrepetibles, penso que després de molts anys he descobert què és realment estimar.
He estimat molt a persones passatgeres, que moltes vegades m'agradaria tornar a veure somriure perquè amb elles, he passat grans moments que em va ajudar a canviar i a convertir-me en qui sóc ara. També he estimat a persones que han desaparegut per sempre de la meva vida, aquestes només les podré recordar en la meva memòria perquè mai més les podré sentir parlar, però el més important és que estimo amb bogeria a persones que m'han demostrat que sempre més estaran al meu costat, petites ànimes que m'han deixat l'espatlla milers de vegades i que m'han fet somriure en infinitats de moments i situacions, persones que necessito veure cada divendres com a molt dissabte i que els hi he d'explicar allò que em fa riure i allò que em fa plorar.
El temps passa per les persones però també per les amistats i espero que com fins ara aquestes petites ànimes continuïn estant al meu costat, segurament separades per una distància física però espero que només sigui física.
M'agrada poder mirar la meva vida ara i veure que sóc feliç que tinc amics de veritat i d'altres que no ser si duraran però que sempre recordaré, amics que em fan veure les coses d'una altre manera, amics que em fan riure, amics que escolten en silenci, amics per desmedrar-se i amics per apalancar-se.
Després de molt de temps puc dir que sóc feliç que m'agrada la vida que porto i que la meva autoestima esta en un nivell normal i tot això és gràcies a vosaltres els que hi sou sempre i els que alguna vegada hi heu sigut.

Secta,vodkanini's,cosins, mister, carme, sareta, adriana,bernat, crespi, gemma, julen,joan prat, joan d'oristà,els de la joviat, adry, carles, caminantes, els de taize,els xics, burrellas,els coneguts... i els que segurament em deixo


Merci per deixar una petjada agradable a la meva vida.