Des de la finestra de la meva habitació

Un relat de: nimfa19

Des de la finestra de la meva habitació,
Somio desperta com cada dia.
Però amb les gotes de pluja el mateix somni
De cada dia ha desaparegut, ara tan sols somio amb tu,
somio amb tot allò que no ha passat i que no crec que passi,
somio amb tot allò que si que va passar,
somio amb la teva veu, el teu somriure,la teva mirada..
Per sort o per desgràcia somio amb tu.
Necessito sentir l'aigua freda com cau damunt el meu cap.
Somiar amb tu em fa adonar-me que no et tinc al meu costat.
Mentre camino sota la pluja.
se'm acudeixen un munt de preguntes que no et podré fer mai.
Sembla que les gotes fredes de la pluja em renoven les sensacions
Però la sensació de que et tronaré a veure no aconsegueix marxar de dins meu,
no ser si perquè el destí vol que ens tronem a trobar
o perquè els meus somnis no deixen que aquesta sensació,
marxi de dins meu per així tenir l'esperança de tornar-te a veure aviat.
Potser m'hauré de fer amic del destí,
perquè em xiuxiuegi a cau d'orella,
si la teva mirada es creurà amb la meva en un futur no gaire proper.
Mentrestant en les estones mortes només em queda somiar desperta
mirant per la finestra de la meva habitació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nimfa19

nimfa19

45 Relats

37 Comentaris

32623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
tan sols sóc una persona que riu i que plora, que diu el que pensa i escriu el que sent, que camina sol i acompanyat a la vegada.
una persona que és feliç amb el somriure de la gent que l'estima i que somia desperta tot allò que no pot aconseguir