I

Vides que caben a una maleta, vides que no pesen més que uns kg feixucs que a cada pas es fan una mica més insuportables. Desitjos que ajuden a fer el camí una mica més senzill. Pensaments que mai acabem de veure clars. Persones que canvien la direcció del seu viatge i amb elles es queda un trosset de nosaltres.

Persones que canvien el camí de les seves vides i amb ella s'emporten una petita part de nosaltres mateixos, normalment allò que ens feia una mica millors. Tu vas decidir canviar, vas decidir renunciar a tot allò que eres per passar a ser tot allò que Déu espera de tu. Envejo la teva felicitat, crec que no recordava haver vist algú tan feliç renunciant a allò que ens fa "normals"
saps que en el fons del meu cor me'n alegro perquè la teva felicitat passa per davant de la meva, però odio sé tan dèbil i egoista, odio pensar que m'has fet renunciar a quelcom que no estava preparada per deixar, odio oblidar que cada dia davant del sagrari demanes els millors desitjos per a mi, odio no sé conscient de l'esforç que fas cada vegada que m'escrius i odio no sé capaç de portar millor aquesta situació.


camins que comencen quan d'altres acaben, petites coses que canvien allò tan gran. Separacions que ho fan tot molt més senzill i a al vegada tot més complicat.