Trobar-li un sentit a tot plegat...

Em demanes quin sentit té la vida.
Repeteix-m'ho.
Que quin sentit té sa vida?
La vida no és res més que un camí, un camí que no sempre és pla i del qual no se'n coneix el final fins que no et trobes a les portes de la mort... Potser nosaltres, els humans, com que som éssers dotats de raó, superiors a qualsevol altra espècie terrestre, ens sentim amb la responsabilitat de dur a terme una missió, una finalitat que justifiqui la nostra existència en aquest ínfim món. Potser sí, però la veritat és que encara no he descobert quina és aquesta missió o finalitat.
El que sí puc dir és que durant el nostre recorregut per aquest camí, desconegut i a vegades complicat, ens trobam diverses persones. Algunes ens acompanyaran un tros i després ens deixaran perquè hauran decidit elegir una direcció distinta en alguna cruïlla; d'altres passaran de llis pel nostre costat; fins i tot és possible que en trobem algunes que vagin en direcció oposada a la nostra i que ens dificultin l'avançament; i, finalment, trobarem certes persones que s'incorporaran al nostre camí en un moment o un altre i continuaran al nostre costat, per moltes pedres que hi hagi a la sendera o per molt costa amunt que ens trobem una pendent... Per a mi, aquestes persones són les que realment donen sentit a la vida, les que et regalen un somriure de bon matí, t'abracen quan et sents desamparat i et fan riure quan no en tens ganes; les que comparteixen amb tu les alegries, les que se senten bé al teu costat i t'aprecien pel que realitat ets.
Per això, amics, vosaltres sou el sentit de la meva vida!
Gràcies (L)!