tristània

He vist al reflex del vidre un tu que venia per darrera meu i passava de llarg. I es consumeix aquest cigarro sense que ningú se'l vulgui fumar, o em consumeixo jo fent veure que encara mantinc el control.
Dispararia contra aquests quatre somnis violats que mantenen el putu orgull de seguir en peu. Perquè continuo cuidant el meu idiota somriure en aquest viatge a l'esperança del que sempre m'acabo descobrint al mateix lloc.
Ja fa temps que vaig llençant al wàter les nefastes agonies d'un amor suïcidat que no vaig saber enterrar...
... i mira que m'entesto a procedir segons les instruccions del ‘com tirar de la cadena'.
Però ara, amb aquesta aluminòsica contrucció per cervell, i aquest cor amb el cartell de 'permís d'obres', em sento que no trobo el moment d'aïllar-te a tu, de totes aquestes partides perdudes. No sé oblidar ni el passat ni el futur, i de tu, que de res a poc et vaig coneixent, començo a assimilar com si el res ja volgués ser massa. Te'm resolts com motiu de somriures interns i ja vas monopolitzant la meva entranya.
Començo, preocupantment, a recollir i mimar qualsevol de les teves imatges, gestos o paraules, suplicant, pastosament i en silenci, un petó o una abraçada que es fes eterna.
Perquè començes a convertir tots els forats en moments només estranys, i jo m'aturo sorpresa però espantada de veure'm amb una insana empemta que es fotrà de cap. Només em sóc un record inacabat que es va reinventant cada quan pot, i tu només ets un il.lusòri atzucac que tard o d'hora em farà tornar enrera, canviant de sentit, i pagant el peatge again.
Només sóc el malson imaginari d'una nena que no sap si vol aprendre a fer-se gran, i visceralment et vaig amotllant a tota la digestió d'aquests quatre pensaments que van de cap al precipici de la falsa felicitat.... i que amb tu ja fa dies que van prenent gust de melmelada.

Després de tot només quedarà el dolç dolor d'aquesta enorme capacitat de sentir que m'ennorgulleix a estones, que em mata tantes d'altres però que sempre em deixa tornar a començar, i tornar a sentir, ennorgullir, i rematar-me lentament.
Em resultarà sempre tant difícil saber que s'amaga darrera d'aquests teus ulls inexplicables?