Tren nocturn

Per moments, el temps esdevé res,
amb la lluna, inquiet, la llum es filtra
als racons replets de fum i vida
que s'escapen al carrer pel finestró.

Va bé riure, entre paraules i cervesa,
va bé oblidar, i convé recordar
l'olor de la llibertat a l'andana,
esperant el tren cap un destí imprecís,
enllà, ben lluny, on trenc l'albada.

El tren del rodamón i del qui escapa,
als vidres, projectats els somnis,
entre paisatges i retines, il·lusions,
esvaïdes o futures: Perseguides.

Il·lusions assetjades per l'atzar,
sempre present als camins d'estels
que brillen al cel d'una dolça mirada,
far del meu pas quan la llum manca...

... quan l'espurna és estranya
i la realitat és un fil de fum difús
cap a la immensitat de l'espai obert,
cap al vertigen del temps viscut.