...TreMoLoRs que Van LlisCanT…

Un relat de: free sound

I tu sabies, i jo sentia,
que tu mai em parles clar.
Potser paties, potser esborraves,
realitats del teu passat.
Però no podies, pas recordar-les,
les paraules que has usat...
I res seguia, i dia a dia,
desestressa’t del passat.
Mai més patissis, mai més ploressis,
regalar-te humitat.

I ara penso, que algun dia,
viuràs amb llibertat.
Que poc a poc coneixeries,
la teva felicitat.
I si el present, ara atormenta,
sigues forta, i prou valenta,
afrontar la realitat.

Dins d’una gàbia, ben presonera,
desfes-te nusos i trenats,
Potser somiem amb ment desperta,
floritures del teu cap.
No t’abandono, doncs me n’adono,
que et costa la realitat.
I no pateixis, potser algun dia,
em daràs el teu retrat.

I tinc paciència, més que innocència,
experiència en realitat.
La vida espera, i no té pressa,
si és per tu més ben portat.
Calen paraules, ara no fugis,
ni despistis els encants.
Ara et sento, ben desperta,
tremolors que van lliscant...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: