TRÀNSIT D' ANYS EN UNA TARDA

De la dormida al ras, només en recordava un nin voltant per allà. Ajagut al meu costat, de tant en tant s' aixecava per estirar les cames i provar de fer caminet. De vegades es girava, ja lluny de les meves galtes i esdevenia un home que no coneixia de res. Marxava content i trist sobre un elefant blau. A vegades es girava i em feia adéu amb la mà. Encara ara veig sense esforçar-m'hi aquelles llesques que tenia per peus, enfundats dins unes sabates tan grans com inapropiades per travessar mars i muntanyes amb tot aquell roquetam. Ballaven d' una banda a l' altra pels extrems d' aquella bèstia gegant. De què fugia amb pantalons de cotó? A cas no era conscient que la recerca ja s' havia acabat feia hores? Ens hagués curat d' algun mal veure més paisatges i més altissonants dels que els que teníem als nassos? Segurament no havia entès encara que l' aventura s' havia convertit en tornar junts a casa.