NO LOGO

Em vaig començar a fer càrreg que era mortal; quan encabit entre tronc i branca, va parlar-me, primer, dels al·lòctons que guardaven la platja i després, dels seus avantpassats. I era cert, aposto a que si l' havien punxat abans, va sagnar. Però ben bé, a qui convocava a cada silenci? Braços més prims que les branques dels arbres més joves, deien, a l' uníson que m' esperaven. A mi.