INVENTARI MAGALLANES, 2n 2a

Eren moltes estones a casa seva amb el cul sobre sa taula o sa cadireta de nyigui-nyogui que rodava i jo feia rodones damunt de mi mateixa perquè me divertia mentre xerrava i agafava impuls amb la pota de la llitera d' Ikea. I veia a tots aquells animalons per ses parets a càmera ràpida com si correguessin i els tornava salvatges només amb la velositat. Ell nava mig despullat ensanyant tots els pèls com Tarzán en versió urbanita. I l' elefantó que hi havia damunt de l' armari es va tornar lleig de cop en sentir el nom amb què l' havia batejat: Héctor. Les meves coses ja estaven dedins de l' armari perquè des del primer dia va decidir fer-m'hi un espai. I ja veus dues bufandes ben plegades reposant a sota de tot al costat dels jerseis de llana. Penjaven de la barra el vestit blau marí de topos i l' altre que és blau marí a seques. Les sandàlies blau marí i les noves de xarol negre amb una macrocivella que feia més nosa que res més, tirades pel terra i sempre era impossible no demorar-nos vuit minuts abans de sortir perquè costava molt trobar el parell. I ell se'm cabrejava com un micu amb la seva oració: "amorcito, apuráte pues!" Ja veus, oració simple amb un subjecte, un verb i un "pues". Llavors es desplaçava al menjador pintat de color groc claret, d' aquell que és aconsellable pintar-hi a sobre quant abans millor. Dos claus sostenien un quadre de Marlo Brando en blanc i negre i un dels Beatles. També hi havia un pòster dels Beatles i tasses i posagots. La dutxa era molt petita i quasi no hi cabíem i queia aigua per sota la cortina merdosa d' Ikea que vam comprar, era vermella i ja està i dic jo: ja n' haguéssim pogut comprar una de més bona per 12 euros. Darrera la porta aquella tovallola dels Looney Tunes tan cutre i gastada que em deixava per aixugar-me i que sempre li havia de demanar jo que la posés per rentar perquè sempre tenia la mania d' abandonar-la penjada a la finestra d' alumini blanc que comunicava amb el cuarto de la rentadora. Damunt l' estanteria que no feia conjunt amb el mobiliari de l' habitació, hi guardàvem la pinta que va ensenyar-me a pentinar cada dia que sortís de la dutxa. Sota, ple de llibres que deborava i còmics i la versió antiga del Superman que vaig acabar de finançar un diumenge calorós al mercar de Sant Antoni. A l' estanteria del mig el meu llibre petit en blanc i negre de fotografies de Hulton Getty i una pilota en forma de cor del Natura amb els nostres noms pintarrujats amb boli Bic. Roba que no m' acabava posant, penjava de la llitera a punt de caure fins que de vegades queia. I on hi posàvem els peus, un munt de pijames que teníem cadascú i com ens agradava de canviar-nos-els. Sota sa llitera hi havia la marca gegant d' una meva gran decisió: Adquirir una mà d' aquestes que s' enganxen a les parets i efectivament, enganxar-la a la paret. Per sempre, la marca perpètua damunt del guix i la pintura, taca enmig dels animalons que hi desfilaven.