Tragèdia en una nota per penjar a la nevera

Un relat de: miia
Un petit tros de paper i un llapis era tot el que necessitava. Aquell vespre arribaria tard i volia deixar una nota a la nevera. Va rumiar i va gargotejar unes quantes línies, res d’important.
Però no es va adonar que la cu i la e d’una de les paraules que havia escrit havien començat a flirtejar. Formaven un grup estrany, fins i tot estrafolari. Només dues lletres, servien d’enllaç i eren importants, sí, sinó la frase no feia sentit. Però era rar veure-les escrites d’aquella forma, ja que de fet, formaven una falta ortogràfica.
Però estaven orgulloses de poder compartir una paraula mal escrita, la paraula “qe”. No van necessitar molta estona per saber que estaven fetes l’una per l’altra, que serien inseparables, i fins i tot, no tardaren a prometre’s amor etern. Mentrestant l’autor de la petita nota posava punt i final després de dos o tres recordatoris d’última hora.
En podríem dir destí, atzar o malastrugança, però ni la cu ni la e van poder evitar que s’interposés entre elles una u, deixant en l’oblit aquella fugaç, bonica i dissortada història d’amor.
I es que no hi ha res pitjor per a un amor desinteressat entre lletres formant una falta d’ortografia, que qui escrigui la nota sigui filòleg català.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer