Cercador
tots els contes tenen un final feliç?
Un relat de: marina*- Compartir:
Tinc ganes de plorar i no sé perquè.
A vegades penso que potser encara no en sé. Que inhumà
Que no sé treure l'angoixa que sovint em rossega per dins, que em fa el cor petit i l'ànima sensible que vull vomitar amb paraules, o llàgrimes tan se val.
Encara no he après a plorar?
M'estaré acostumant a aquesta situació irritant que m'allunya de l'equilibri que tant busco?
Llàgrimes fredes em cobreixen els ulls.
Llàgrimes que em congelen la mirada i fan que la vista es torni borrosa... i sembla que un drac em pugui per la gola. Un drac gros, que va néixer a un conte impossible.
Un conte de fades explicat amb màgia...
un conte dolç que jo em vaig creure.
Comentaris
-
els finals...[Ofensiu]Azalea | 19-04-2006 | Valoració: 10
Als contes, els finals són feliços. A la realitat, els contes no tenen finals... queden oberts. Només quan arribi la fi de tot es començaran a tancar tots els contes que has deixat oberts al llarg de la teva vida, i que has anat escrivint amb l'ajuda dels altres... i llavors sabràs si el final ha sigut feliç o trist. Però potser ja serà massa tard, s'haurà acabat la novela de la teva vida, i no quedarà cap més pàgina per escriure.
Aquesta sensació que expliques de tenir ganes de plorar i no saber perquè a mi també em passa sovint... però si ho penses bé, ja ho saps quina és la raó.. el que passa és que costa de reconèixer.
M'ha agradat molt, a veure si t'animes a seguir escrivint!!
l´Autor
2 Relats
4 Comentaris
2143 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
" tingues la suficient felicitat que et faci dolç,els suficients entrebancs que et facin fort,
la suficient tristesa que et faci humà
i la suficient esperança que et faci feliç. "
i què dir de mi?
Sóc del mes d'abril aigües mil.
Del 88.
Apasionada de la dansa, de la música que em mou el cos, dels mils recons on sempre m'agrada tornar, dels petits detalls, del mar.. d'Ismael Serrano i la bebe.
Somiadora i despistada.
Edtudio batxillerat i no tinc ni idea de què serè demà (cosa que em preocupa..).
Vull envellir savia i morir de riure...*
Gràcies per llegir-me!