Cercador
5:22 am.
Un relat de: marina*- Compartir:
I els dos som conscients d'aquesta bogeria que ens porta al plaer, que ens fa tremolar a qualsevol racó entre les ombres, que ens domina quan comença el primer petó que mai aprendrem a oblidar.
Una bogeria que ens encanta; que ens belluga les ganes i la il·lusió, que fa descobrir-nos mica en mica...
No canviaria res per aquests llavis que m'estimen i em desitgen, res per aquests llavis que tant estimo i desitjo amb bogeria. Que tant estimo, que desitjo amb bogeria...
Res per una estona de tu, per sentir l'olor de la teva pell o per les abraçades dolces que em fas quan estic distreta.
Recorda-ho, a qualsevol racó puc ser teva. A qualsevol racó pots ser meu... qualsevol recó pot ser nostre.
Tu i jo podem ser grans.
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]Lecram | 14-06-2018 | Valoració: 10
M'ha agradat molt el teu relat, gràcies Marina perquè amb poques línies i paraules expreses moltes sensacions i sentiments.
-
Aprofita...[Ofensiu]Ainoa | 24-11-2005
Noieta, aprofita a viure tot aixó que escrius i descrius tan bé, "a qualsevol racó puc ser teva.."i a qualsevol racó pots ser meu... que després venen els mals d'amor com vas poder llegir i tot aixó queda a formar part dels records... Però no vull fer de mami sabironda, que veig que dius que ets del 88, no et porto massa d'edat, cinc anys, que tampoc és tant, més que de mama, consell d'amiga literària:VUI AL MÀXIM!! i si pots fer-lo teu a qualsevol racó:NO ET TALLIS!!
Un petó
I espero que segueixis escribint que veig que només n'has penjat un!!
l´Autor
2 Relats
4 Comentaris
2142 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
" tingues la suficient felicitat que et faci dolç,els suficients entrebancs que et facin fort,
la suficient tristesa que et faci humà
i la suficient esperança que et faci feliç. "
i què dir de mi?
Sóc del mes d'abril aigües mil.
Del 88.
Apasionada de la dansa, de la música que em mou el cos, dels mils recons on sempre m'agrada tornar, dels petits detalls, del mar.. d'Ismael Serrano i la bebe.
Somiadora i despistada.
Edtudio batxillerat i no tinc ni idea de què serè demà (cosa que em preocupa..).
Vull envellir savia i morir de riure...*
Gràcies per llegir-me!