Tothom vol alló que no té

Des del moment en el que naixem ja cerquem alguna cosa perquè creiem que si tenim aquesta ja serem feliços. Tenim clar què cercar, i quant ho trobem; o bé perquè ens decepciona i no ens fa més feliços o bé perquè creiem que un altre quelcom ens podria fer encara més feliços, a aquest el deixem aparcat en un racó de la petita memòria, i en volem cercar un altre de nou.
La cosa es va repetint, continuament, cercar, trobar, examinar, recordar, oblidar...i així succesivament. Hi ha qui finalment troba el que realment volia de la vida, i sempre més és feliç amb ell que segurament no era la primera ni la segona vegada que cercava. Quant som petits volem ser grans, quant som grans volem ser més petits, quant tenim tot el què volem no ens sembla suficient i llavors en volem més.

Peró com que no vivim en cap conte de princeps, priceses, fades, follets, bruixes i bruixots...la majoria de vegades tothom vol alló que no té. Simplement perquè vegada rere vegada; cerca, troba, examina, recorda, oblida i torna a cercar de nou, i la vida comença a ser una cadena que va creixent amb les coses que cerquem. I per llei de vida, tots volem més del què tenim tot i qué alguns tenen més que d'altres, però tothom vol alló que no té.