totes les pors

Gràcies pel teu darrer comentari, Marc. Sincerament, aprecio l'esforç que has fet per comentar-me i per deixar un post al Fòrum (també t'he conetestat).

De fòbies n'hi ha de moltes classes. Hi ha fòbies a determinats animals, agorafòbia, claustrofòbia, fòbia social, com tu bé dius. La por de trobar-nos en una situació que nosaltres no desitgem sol ser un problema que arrenca des de la infància o els primers anys de la nostra vida. Amb tot i amb la nostra genètica, molta gent acaba essent fòbica a coses impensables. De vegades no és bona idea enfrontar-se a les nostres fòbies, plantar-les-hi cara no és una bona sortida.

Si tens fòbia social, pot no ser bo anar a moltes trobades socials. No sé si m'explico. Per contrarrestar la fòbia cal ser molt i molt pacient, no plantar cara a les teves pors, sinó mica en mica, insidiosament. De la mateixa manera que si tens por a anar a un concert a l'aire lliure pq hi ha molta gent en un espai obert, pq caray has d'anar a concerts? No tens perquè anar-hi si no vols. Un altre tema és que vagis primer a un teatre petit a veure una obra. I vagis a teatres petits durant 10 anys seguits. Quan hagin passat 10 anys, llavors vas a un teatre una mica més gran, al cap de 10 anys aniràs a un concert a l'aire lliure i t'agafarà la fòbia, o possiblement no, si has assimilat que anar al teatre i anar a un concert és semblant.

Malauradament les coses no són tant simples. Respecte a la fòbia hi ha una pel·lícula que en parla: "Carrie", una peli antiga, dels 80 o així, que parla d'una noia amb fòbia. S'ha de dir que és una mica heavy, una mica dura la peli.

Et desitjo el millor del món i que puguis tornar a visitar-te amb un psicòleg, que segur que t'ajudarà millor que ningú.

Jo només sé una mica de tot i molt de no res. Però entenc els teus problemes i segur que si no tenen solució, almenys podran ser objecte d'una teràpia.

Per acabar, et deixo un enllaç a un relat meu, autobiogràfic, que parla de l'esquizofrènia que pateixo: Sobre el llibre de Frith...

Salut!


Centellejant!

tanca realitats avui poc reconegudes. Les pors ens omplen de tristor, ens subjecten i no podem desfermar-nos-en. Però tot i això hom reconeix aquesta realitat interna, la de la ment, l'ànima, l'ànim. No podem desfer els nusos de les pors per manca d'eines. Cal, doncs, primer trobar-les i si no les trobem haurem de fabricar-les.
M'ha agradat llegir-te
Hi tornaré
Joanalvol