TOT UN PERSONATGE

TOT UN PERSONATGE

Tot va començar un diumenge a la tarda. Era un d'aquells dies de pluja del mes de novembre, tornava d'una excursió i abans d'arribar a casa, vaig entrar en un bar. Plovia molt fort i jo no duia paraigües.
Un cop a dins, vaig veure un xicot jove assegut a l'última taula que em feia senyals per què m'hi acostés. Hi vaig anar, perquè tenia la sensació que aquell xicot estrany em volia dir alguna cosa interessant.
-M'has cridat?- vaig dir-li
-Si. Vull parlar amb tu. Em presentaré, em dic Xim.
Era un noi de no sé quina edat; anava vestit d'una forma excèntrica, portava uns pantalons a quadres blancs i negres, un jersei de màniga curta blanc, uns tirants negres, sabates també negres i una americana.
-No tens fred?, vas en màniga curta i estem arribant a l'hivern!
-No- va dir-me.- Jo no tinc fred ni calor, mai estic trist ni content, no sóc ni gran ni petit i no tinc mai gana ni set.
I es deia Xim. De Ximple! vaig pensar, però semblava simpàtic.
- Jo no sóc cap ximple! - va dir.- El meu nom és Xim. Xim i no res més.
- Però si jo no ho he dit pas, que siguis ximple!.
- Però ho has pensat. Puc llegir el teu pensament, i el de qualsevol altre. Tinc PODERS.
- Poders?, d'on ho has tret, això?
- Bé, no els conec tots encara, però puc fer moltes coses que els altres no fan. Puc llegir el pensament de les persones, animals o plantes, puc parlar en qualsevol idioma o dialecte del món, i més coses!. Ja sé que no t'ho creus, però t'ho demostraré. Et dius Marta, tens dinou anys, vius a uns tres-cents metres d'aquí i tens dos germans més petits i un canari a casa teva.
I era veritat!.Jo no li havia dit pas, tot allò. I era el primer cop que veia aquell jove. D'on ho hauria tret?. En Xim em va explicar moltes coses, va tardar quasi una hora en saludar-me en tots els idiomes i dialectes del món, però només el vaig entrendre en català, castellà, anglès, francès i italià. Deia que podia parlar amb els objectes inanimats i que aquests li contestaven!, i que parlava amb el cel, els núvols, el sol, la lluna, els estels i amb totes les espècies animals del món. Em va explicar que una vegada havia fet una cursa amb una balena, però va guanyar la balena perquè ell encara no coneixia gaire els seus poders. Jo no em creia res de tot allò, però era divertit escoltar-lo.
Havia parat de ploure i li vaig dir a en Xim que ens veuríem el diumenge següent. Me'n vaig anar a casa.
A poc a poc, van anar passant els dies: el dilluns, el dimarts, el dimecres,..., a la fi va arribar el diumenge. Devien ser les set o quarts de vuit quan vaig entrar al bar. En Xim ja hi era. Estava assegut a la mateixa taula, al fons de tot. Quan em va veure, va començar a explicar-me les coses més increïbles: deia que havia vist néixer un estel i que havia visitat la Lluna aquella mateixa nit.
- Però Xim!, no pot ser això!.- vaig dir-li. Però ell semblava ben convençut que allò era cert. Vaig començar a preguntar-li coses sobre ell mateix, sobre la seva vida:
- D'on ets, Xim?, on vius?, quants anys tens?
En Xim va respondre que no era d'enlloc , que no vivia enlloc i que no tenia cap edat. Intentar endevinar la seva possible nacionalitat tampoc era gens fàcil. No tena cap tipus d'accent especial!. Vaig haver de deixar-ho córrer.
-Vols viatjar a través del temps, Marta?
-Que si vull què?
-Ja m'has entès, he dit que si vols viatjar a través del temps. On voldries anar?, jo vindré amb tu i després tornarem aquí.
-Però Xim!, això és impossible!. Seria fantàstic poder anar a descobrir Amèrica, amb Colom i tots els altres, però no pot ser Xim.
-Ah no?, tanca els ulls!.
Els vaig tancar i de cop i volta em vaig trobar dins d'una de les caravel·les de Colom i la seva expedició cap a Amèrica. En Xim estava amb mi, no m'ho acabava de creure jo.
-Xim on som?, qui són tots aquests mariners? què hi fem aquí?.
- No t'ho creies,oi?, doncs bé som dins d'una caravel·la amb Colom i anem cap a Amèrica. Però no et preocupis, no ens poden veure ni sentir.
I varem arribar a Amèrica. Estava tot desert. La veritat, m'esperava una altra cosa. De cop, sense adonar-me'n m vaig tornar a trobar al bar prenent un refresc, però en Xim no hi era allà. Em vaig acabar el refresc i vaig tornar cap a casa.
Va tornar a ser dilluns, i dimarts, i jo estava preocupada. En Xim va desaparèixer i no sabia on trobar-lo. Vaig pensar que m'agradaria veure'l un altre cop, m'havia d'explicar qui era i d'on venia.
Aquell dimarts vaig dinar a la granja que hi havia a prop de l'escola, tenia feina. Vaig entrar i vaig seure en una taula al fons de tot, aleshores vaig notar que algú em vigilava. Era en Xim!.
-Com has sabut que vindria, Xim?
-És un altre dels meus poders, tinc telepatia. I també sé que vols que et parli de mi, però això no t'ho puc dir encara. Saps què he fet aquesta nit?, he pujat a la Lluna seguint un camí d'estels; els estels són els meus amics. Si vols pots venir amb mi avui,de nit hi tornaré. Vaig deixar una corda per pujar més fàcilment. Mira, per si no t'ho creus, una fotografia d'aquesta nit.
Era una fotografia molt estranya, no podia distingir gran cosa, es veia quelcom blanc i groguenc, amb muntanyoles grises. Em va donar la impressió que es tractava d'una serralada nevada, amb algunes pedres grises escampades pel terreny. Li vaig tornar la fotografia i li vaig dir a en Xim que ens veuríem al vespre. Vaig haver de passar per l'escola per acabar uns treballs i després me'n vaig anar.
Un cop a casa es va anar fent fosc, i vaig veure des de la finestra que en Xim era al carrer i em cridava per a què anés amb ell en el seu viatge per l'espai. Hi vaig anar.
-Mira Marta, aquí està la corda, veus?, ara pujaré.
Però jo no veia res de res. Allà no hi havia cap corda, en canvi en Xim n'estava convençut. I va començar a enfilar-se per una corda que jo no aconseguia veure fins que va desaparèixer.
-Xim?, on ets Xim?
Però en Xim no responia. Vaig esperar una estona, però en Xim no venia. Vaig haver de marxar. Havia tornat a perdre'l i encara no en sabia res, d'ell!. Quan vaig arribar a casa em vaig adormir en un tres i no res, estava molt cansada, feia dies que dormia poc.
Al matí següent vaig llevar-me aviat. Tenia classe!. Feia un dia de pluja, com el primer diumenge que vaig veure en Xim al bar. Així doncs, vaig agafar el paraigües i em vaig dirigir cap a la parada de l'autobús. Devia fer estona que no passava perquè hi havia molta gent, la majoria amb cara de son i queixant-se del dia i de tot el què passava o deixava de passar.
A la fi vaig arribar a l'escola. Vaig haver de córrer, perquè ja se sap, els dies de pluja el tràfic va malament i hi ha embussos, i jo no volia arribar tard.
Aquell dia havia d'enllestir un treball amb unes companyes i em vaig quedar a dinar. Vaig entrar a la granja i vaig seure a l'última taula. Estava trista, els dies de pluja són una mica tristos. Llavors va entrar un noi, estava completament xop. Va venir cap a la meva taula i va seure al meu davant. Tornava a ser ell, en Xim!.
-Hola Marta!, he vingut a parlar amb tu.
- Sí, és clar!, tu sempre has de parlar amb mi, però mai contestes les meves preguntes. només saps inventar-te històries fantàstiques i fer jocs de mans!. Es pot saber on vas anar ahir?, com t'ho vas fer per desaparèixer?
- Està bé, Marta. No t'enfadis. Però és que no ho entèns... jo no faig jocs de mans, són els meus poders saps?. Ahir vaig anar-me'n a fer un vol per l'espai, vaig visitar la Lluna i els estels. Mira!, et porto un regal, t'agrada?.És un estel. Avui és la darrera vegada que ens veiem, Marta. He de marxar. Vaig arribar en un dia de pluja, com avui. La pluja em va portar aquí, però ara me n'he d'anar. No sóc cap ximple, no estic boig. Senzillament sóc d'un altre món, diferent del teu. Per això tinc els poders. No et preocupis, tindràs notícies meves. Quan vulguis parlar amb mi només cal que agafis l'estel i em cridis, i jo et contestaré. Me'n vaig, adèu Marta!, el teu record viatjarà amb mi. Sort!
I va desaparèixer. Però l'estel es va quedar amb mi.
No l'he tornat a veure en Xim, però he parlat amb ell gràcies al seu estel. I, sabeu una cosa?, doncs que aquell xicot prim, alt i ros, amb els ulls blaus i ulleres rodones, que semblava un científic boig, en Xim, era tot un personatge!.