EL SOMNI D'EN DÍDAC

EL SOMNI D'EN DÍDAC

Té nou anys i milers de somnis per a estrenar. Parlant amb ell me n'adono de la importància de les petites coses que sovint ens passen desapercebudes. Hi ha idees que té molt clares quan explica què vol ser quan sigui gran: no vol ser bomber, ni policia, ni astronauta que és sovint el que trien els nens de la seva edat. Considera que hi ha massa perills en aquestes feines i en prefereix d'altres. Una d'elles és conductor d'autobús. Ja me l'imagino: vestit amb l'uniforme de la companyia, assegut al darrere del volant, amb un somriure d'orella a orella. En Dídac obriria la porta i saludaria als passatgers que pugessin a cada parada amb un "Bon dia!" i una mirada amable que convidaria a deixar fora les preocupacions que sovint tenim al cap per tal de gaudir del trajecte del bus, tot lluent, tot vermell.
La seva manera de conduir relaxada, tranquil·la, malgrat el trànsit de la gran ciutat, ajudaria a les persones a observar l'arribada de la primavera, el naixement de noves fulles als plataners de la ciutat, l'arribada d'alguns ocells, o la màgia de la pluja que tant agraeixen els arbres... Potser ens portaria a la vora del mar que tant li agrada, l'autobús aniria ple de famílies alegres, carregades amb para-sols, tovalloles, i tots els estris per tal de passar un dia a la platja; o potser l'autobús d'en Dídac ens acostaria al centre de la ciutat, tot ple de turistes i de càmeres fotogràfiques. Segurament, si li preguntaven, explicaria mil i una coses sobre els edificis més emblemàtics i potser fins i tot podria recomanar algun lloc poc conegut per anar-hi a fer un mos. Però... si el deixessin escollir, en Dídac conduiria el seu autobús fins arribar al zoo que tant estima, i si fos possible, quan acabés el seu torn, l'aparcaria allà al costat i se n'aniria a fer un tomb. Li agraden tant els animals i la ciutat que sovint somnia poder portar totes aquelles bestioles a passejar pels carrers. Imagino un autobús ple de gom a gom amb els habitants del zoològic: un lleó mandrós, unes lleones vigilants, l'elefant africà i l'asiàtic compartint el trajecte, els hipopòtams nans, micos i mones de totes les mides, alguna tortuga gegant i alguna mediterrània, un parell de zebres, l'estruç que no amagaria el cap per veure el paisatge a través dels vidres, els camells i dromedaris que sempre em recorden la nit de Reis, i la girafa traient el cap per la finestra. Al vespre els tornaria al parc i portaria l'autobús a les cotxeres, on per descomptat el deixaria ben net i polit per tal que l'endemà ningú pogués notar cap diferència.
Són bonics, els somnis d'un nen de nou anys!.