Tot tu, ets

Un relat de: SomriureXsobreviure

*Les teves mans;
Dolces i carinyoses
Que un dia em feien passigolles
M'entre buscava quelcom més amb tu.

Els teus ulls,
Com bocins de mel
Que al mirar-me
Em posaven nerviosa.

La teva boca;
Llaminadures fresques
Donen ganes de besar-les
Extreure'n de tu, una bona part.

El teu somriure és
com la pinzellada més bonica
que mai cap pintor ha pogut arribar pintar
sobre cap tela blanca.

El teu pit;
Com el coixí més comode
El que tan he somiat
que m'estimava.

Tu,
Tot tu ets,
com un dolç cotó de fira,
que al mirar-te als ulls
mi veig reflectida.

Comentaris

  • M'encanta![Ofensiu]
    jOaneTa | 09-11-2006 | Valoració: 10

    Escrius d'una forma molt diferent a la meva i això m'impacta perque m'adono que potser jo intento escriure sobre el mateix però despres si ho comparo no es pareix en res...
    Enhorabona, per com ho has expresat
    Un petó