Tot sol

Aquell dia el cel era blau,
els núvols modelats pel vent,
recordaven estranys personatges,
i l'aigua del riu,
rodolava neta i fresca,
dient adéu al pont del poble,
que la saludava amb la boca oberta.
Si! Aquell dia era blau,
i els ocells volaven com cada dia,
llançant els seus cants joiosos,
donant gràcies al Sol per haver sortit.
Jo els vigilava, els comprenia,
el meu cor anava amb ells,
somiant viatges i aventures.
Si! Aquell dia el cel era blau,
i la gent passava com cada dia.
El senyor Ramon, el carnisser,
En Toni, el forner,
la senyora Adela, la peixatera,
i tants d'altres de vida rutinària,
però, també els envejava.
Si! Aquell dia el cel era tan blau,
i veia el mateix de cada dia,
el cel, els núvols, l'aigua del riu,
els ocells que em feien somiar,
la gent que em feien envejar,
però jo seguia sent feliç,
un arbre feliç!